BarcelonaQuina tardor! Després del rescat de Grècia, que ha escombrat el govern de Iorgos Papandreu, ara sembla que és el torn d'Itàlia i el seu primer ministre Silvio Berlusconi.
Aquesta setmana Itàlia va celebrar una subhasta de 5.000 milions d'euros en lletres a un any, que, per col·locar-les, va haver d'oferir una rendibilitat del 6,08%, un 70% més respecte a l'última subhasta (que va tenir lloc l'11 d'octubre i que es va tancar amb una rendibilitat del 3,57%). Evidentment, la decisió presa per la Cambra de Contrapartida Europea d'exigir més garanties per operar amb deute públic italià va contribuir de forma decisiva a provocar una pujada de la prima de risc del país transalpí.
Però, quina és la situació d'Itàlia en aquests moments? Estan tan malament les seves finances com es podria interpretar de la lectura dels mercats? La foto d'Itàlia és la d'un pes pesant dintre de la zona euro. El seu PIB és el tercer de la UE i suposa el 17% del PIB de la Unió. Això en fa complicat el rescat (Too big to fall). D'altra banda, té un bon desenvolupament industrial i unes taxes d'atur moderades (al voltant del 8%) i, a més, la seva balança comercial és positiva. Però els punts febles són:
1. Atonia de la seva activitat econòmica. En efecte, les taxes de creixement del PIB italià fa molts anys que estan sota mínims: fins i tot en èpoques de vaques grasses (cap a finals dels anys 90 i fins al 2007), quan el PIB d'Europa creixia a raó del 2% i el 3%, Itàlia no passava de l'1,7%.
2. Elevat nivell d'endeutament públic, que volta el 120% del seu PIB, molt superior a la mitjana europea, que se situa en el 85%.
3. Dèficit públic important: es preveu que tanqui amb un 4% el 2011. Amb una estructura pública molt pesant, poc eficient, amb un extens nivell de prestacions socials i amb un pes significatiu de l'economia submergida (que no genera recaptació tributària), Itàlia haurà de fer importants esforços en aquests àmbits per equilibrar les seves finances publiques.
Aquesta situació, unida a l'escassa credibilitat dels seus dirigents, posa Itàlia entre les potes dels cavalls.
