Rafael Santandreu: "El problema número 1 que ens trobem els psicòlegs és el desamor"

Comença el mes de gener i per a molts és un mes amargant, sembla que costi tirar endavant. Entro a cal psicòleg. Sobre la taula del seu despatx, el llibre L'art de no amargar-se la vida. Les claus del canvi psicològic i la transformació personal (Cossetània/Oniro).

Per què ens amarguem la vida?

Depèn de dues coses: de la teva filosofia de vida i del teu diàleg intern. Aquest diàleg és el que tens quan et passen les coses, siguin adversitats o no. Les persones emocionalment febles tenen un diàleg intern terribilitzador o una filosofia de vida amb massa necessitats a sobre, amb superexigències.

Si ets un amargat, pots canviar d'actitud o no?

Tot i que és difícil, ho pots fer. Necessites una bona guia i molt d'esforç continuat per canviar totalment i ràpidament, en pocs mesos! I ho faràs per a la resta de la vida.

Què hem de fer?

Aprendre a veure les coses d'una altra manera, canviar les necessitats, reduir-les. Si fem aquest exercici cada dia, notarem els canvis. El que nosaltres pensem és el que nosaltres sentim. Aquest és el gran descobriment de la psicologia cognitiva. Ja ho va dir Epictet: no ens afecta el que ens passa sinó el que ens diem sobre el que ens passa.

Per exemple?

Si algú arriba reiteradament tard, pots dir: "Cagun l'hòstia! Sempre arriba tard. Treballo envoltat de merdosos!" Aquest diàleg intern et crearà unes emocions negatives: ira, fàstic, desassossec. En canvi, pots dir-te: "M'agradaria que arribés puntual, però això no es possible, tampoc ho necessito per ser feliç. Per tant, no passa res". Aquest segon diàleg et deixa més tranquil, no t'altera.

I la terribilitis , què és?

Quan un terribilitza es pot tornar ansiós, deprimit, obsessiu. Troba terribles coses que no ho són.

Enfrontar-te a una malaltia greu pot ser terrible!

Primer, t'has d'adonar que amargar-te no serveix de res. Segon, has de fer un esforç seriós per canviar la teva manera de veure el món. La malaltia és un fet natural que ens passa a tots els éssers vius i en un moment de la vida que nosaltres no escollim. I no és terrible.

Veure el teu fill malalt et pot amargar l'existència.

Sí, tens un problema, però això no t'impedeix ser feliç. No acceptar la malaltia és irracional. I els nens són igual de forts o més, i amb més capacitat per ser feliços. No perdis el temps plorant. Pots fer coses valuoses per a tu i per als altres. El que importa és que estem vius. Seria absurd veure-ho d'una altra manera. Vivim el que ens queda amb alegria!

Endavant amb les creences irracionals que ens amarguen la vida.

Necessito algú al costat que m'estimi. És de les més esteses i més perjudicials. El problema número 1 que ens trobem els psicòlegs és el desamor: m'han deixat, no m'estima, sóc un desgraciat perquè no tinc parella. La gent es desespera. La soledat és dolenta? No, no ho és.

Una altra.

Si no ets propietari d'un pis, d'una casa, d'un cotxe, no ets ningú. Hem d'aprendre a desposseir-nos amb lògica: ets igual de feliç si tens un pis que si vius de lloguer. No és una necessitat real sinó una anècdota en la vida. Només necessitem nodrir-nos i tenir un sostre. Podria fer coses valuoses si visqués en un alberg públic de l'ajuntament? Sí? Doncs deixa d'amargar-te.

I la infidelitat?

La gent es torna boja: no puc estar amb tu, m'has desfet la vida, has trencat la família, no t'ho perdonaré mai, he perdut la confiança per sempre. Faig una pregunta al lector: seria capaç de perdonar una infidelitat? La majoria no ho farien. Tenim molt mitificat el sexe.

Com ho hauríem de gestionar?

Si la meva parella em fa el salt és com si mengés xocolata d'amagat meu. No passa res. És una funció física. Aquesta és la veritat objectiva. Hem convertit el sexe en un tabú. Viure de tabús i supersticions mai no és bo. Al final hi surts perdent. Sí, t'ha posat les banyes, però, a banda d'això, et fa feliç? Doncs no té importància.

Hi ha claus per deixar d'amargar-nos la vida?

Saber que el canvi ve més de la pràctica que no del coneixement. Jo et puc explicar un model de filosofia vital, però si no el poses en pràctica no serveix de res. De tots els bons propòsits de l'any, deixar d'amargar-se la vida hauria de ser el principal. Facis el que facis, intenta divertir-te i créixer en el procés. Fes exercicis cada dia per canviar la teva manera veure les coses.

Els Pets cantaven "La vida és bonica però complicada".

Dir que la vida és complicada és molt supersticiós, és acientífic. Si ets realista i lògic la vida és una ganga. Charles Darwin, al final de la seva biografia, diu: "Després dels viatges que he fet i de tots els animals i plantes que he investigat, he arribat a la conclusió que l'home està destinat a ser feliç". Ara, si et crees necessitats et complicaràs la vida i mai seràs feliç.