Rajoy activa el pla Retallar i recentralitzar
MADRID / BARCELONAMariano Rajoy ha trobat el seu mantra particular en dues R , la de retallar i la de recentralitzar. Ahir, després d'uns dies de política comunicativa erràtica va fer fins a tres compareixences públiques per explicar la seva política de reformes. I totes tenen la mateixa direcció: reduir la despesa pública i augmentar el control dels comptes autonòmics.
En una intervenció davant dels parlamentaris del PP, Rajoy va ser molt cru amb les dades (va dir que el dèficit públic del 2011 ascendia a 90.000 milions, 2.000 euros per habitant) i va demanar a les autonomies "com a part del gran projecte nacional espanyol", que s'afegeixin al gran esforç per reduir la despesa que es discutirà en un consell de política fiscal i financera a finals de maig. El president del govern espanyol va advertir que continuarà endavant amb el seu pla perquè l'executiu té les "idees clares" malgrat que pugui perdre suport social i polític, en referència als sindicats i a una hipotètica entesa -que considera gairebé impossible- amb CiU.
Mariano Rajoy va confirmar, implícitament, que no cedirà a les demandes de la federació i que no afegirà als comptes estatals part dels diners pendents amb Catalunya. Va dir que els pressupostos "no persegueixen interessos concrets". Una reflexió que el va a portar a afirmar, en al·lusió a CiU, que, tot i que algunes de les reformes han rebut el suport d'altres partits, veu "molt difícil" que es repeteixi ara.
Els nacionalistes, dividits
Els aires recentralitzadors del discurs del president espanyol, que insisteix en la cessió de sobirania cap a l'administració central, sumat a l'incompliment en el pagament dels 219 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent al 2009, tenen CiU dividida. En tres grups, concretament. El primer és el que pensa que, si en el tràmit pressupostari s'avança en el pagament dels deutes a Catalunya, la millor opció és votar sí als comptes. Una postura que defensen els sectors més pactistes de la federació, especialment el seu cap de files a Madrid, Josep A. Duran i Lleida.
Des del Palau de la Generalitat aquesta opció la veuen "molt complicada" i opten per una abstenció que seguiria la màxima de no mossegar la mà que et dóna de menjar. Des de Presidència asseguren que el vot contrari perjudicaria els interessos catalans perquè enervaria encara més el govern espanyol. Que, dit sigui de passada, no necessita el suport de CiU al Congrés perquè disposa de majoria absoluta. A Palau volen administrar tota tensió generada arran dels comptes -especialment al departament de Territori i Sostenibilitat, on les xifres d'inversió són escasses- i pretenen evitar el xoc dialèctic amb l'Estat.
La creació d'aquest ambient de calma -o de suposada calma- encaminat a lubrificar les negociacions amb Madrid topa, però, amb el sentiment de sectors de CDC als quals el cos els demana votar negativament els comptes. "Els pressupostos són una provocació per a Catalunya", va assegurar Josep Rull, secretari d'organització dels nacionalistes, durant la Setmana Santa.
Malgrat que ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar en un dinar organitzat per Foment del Treball que els pressupostos "no són una venjança per a ningú", el sectors sobiranistes i socialdemòcrates convergents observen els pressupostos amb molt recel. "El problema no són els incompliments; el problema són els comptes sencers, que juguen contra les polítiques socials", assegurava la setmana passada a l'ARA un veterà diputat nacionalista.
Focus sobre les comunitats
Un dels principals dubtes dels mercats financers és que les autonomies compleixin l'objectiu de dèficit i que Madrid sigui capaç de controlar-les. En un intent d'aplacar aquestes pors, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar ahir que es publicarà "molt aviat" el seguiment trimestral de l'estat d'ingressos i despeses de cada comunitat, així com les dades del 2011. Això no és tot: Montoro i el seu equip fa dies que repeteixen que l'autonomia que no compleixi el dèficit podrà ser sancionada i si cal intervinguda.
Tampoc ajuden a l'aproximació amb CiU les crítiques de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a la llei de consultes, que va dir al Congrés que "iniciatives i amenaces com aquestes no porten a la responsabilitat" i va reiterar que si la norma s'aprova i "vulnera la Constitució" l'executiu no tindrà "cap problema" en presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Santamaría també va menysprear el pacte fiscal i va dir que l'únic important és que "totes les administracions compleixin el [l'objectiu de] dèficit". Un mal dia per a la relació CiU-PP.
