Rajoy assenyala Gallardón com a ministrable davant d'Aguirre

Leganés.Aquesta campanya el PP procura passar de puntetes. No es parla d'ETA, ni de retallades, ni de llengua, ni de memòria històrica. Rajoy necessita desmarcar-se del tot de la duresa aznarista i comença a deixar clar amb quin equip comptarà si arriba a la Moncloa: Soraya Sáenz de Santamaría, Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Mato i Miguel Arias Cañete. D'ells va dir ahir, en un míting a Leganés, que "tenen molt futur polític", un gest d'elogi gens habitual en Rajoy i que dispara les especulacions sobre els possibles futurs ministres. Als membres de la línia dura, amb Esperanza Aguirre al capdavant, se'ls ha apartat o bé s'han autoexclòs, com María San Gil. El dubte és si tindran una quota en el futur executiu espanyol.

L'embranzida que va donar a les "primeres espases" estava molt mesurada. D'entrada, es tracta dels primers noms de la llista per Madrid, consensuada entre ell i Esperanza Aguirre com a presidenta del PP a la comunitat. L'antiga rival, que l'any 2008 va qüestionar el lideratge de Rajoy, ja ha tirat la tovallola. Ara fa tres anys va forçar que el seu adversari, Ruiz-Gallardón, no anés a les llistes per evitar que fos en un lloc estratègic per si calia buscar un candidat nou. Finalment el partit va donar una altra oportunitat a Rajoy i ara Aguirre ha hagut d'empassar-se que l'alcalde de Madrid sigui diputat a partir del 20-N i molt probablement ministre.

Si ahir Rajoy va donar pistes sobre el futur pinyolgovernamental és per diversos motius: confrontar una imatge de suposada renovació amb l'acte del PSOE amb Alfonso Guerra i Felipe González; deixar les coses clares partit endins, i ensenyar els polítics del PP que, de cara a la ciutadania, tenen una imatge més conciliadora. No en va, Rajoy s'esforça a demanar el vot als socialistes desencantats. A Leganés, ciutat governada per la dreta després de 32 anys a mans del PSOE, va apel·lar a tothom, "pensi el que pensi, senti el que senti i hagi votat a qui hagi votat". Els va prometre "comptar amb tots, buscar complicitats" i actuar amb "equilibri i moderació".

La presidenta Aguirre, que després del 20-N pot ser la principal oposició interna al govern espanyol, li va posar deures. Va avisar-lo que el diàleg i la mà estesa no poden convertir-se en renúncies. Per això, va dir que "la nació espanyola" no permetrà que hi hagi "privilegis" territorials, sense explicitar quins. Caldrà veure si considera un tracte de favor la petició de pacte fiscal. Per ella, el que ha de fer el nou govern és refer "el consens constitucional" i buscar acords "amb el que quedi del PSOE després de la catàstrofe".

Aval a l'ala més liberal

Mariano Rajoy no va voler fer-li un lleig i, després de destacar els ministrables, va desfer-se en elogis cap a la política liberal d'Aguirre, fortament contestada per l'esquerra. "Ho fas molt bé", li va dir. Va destacar la inversió en infrastructures, educació i sanitat -les àrees més qüestionades- i va dir que la seva gestió econòmica ha frenat a Madrid "l'enorme mal" de Zapatero a la regió. També va elogiar el ministre d'Economia de Xile, de dretes, present a l'acte. Aguirre ahir no va sortir del guió i va desar la duresa, en temes com ETA, per al post 20-N.