100 DIES DE GOVERN DEL PP
Crònica 03/04/2012

Rajoy atia el fantasma del rescat europeu

Joan Rusiñol
3 min
L'EXECUTIVA D'ARENAS Els màxims dirigents del PP van aplaudir ahir el líder de la dreta a Andalusia i vice secretari general del partit, Javier Arenas.

MADRIDAvui sabrem la lletra petita dels pressupostos generals de l'Estat, que suposen d'entrada una tisorada de 27.300 milions. O dit d'una altra manera: uns comptes que són "durs i dolorosos", com va admetre ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant la plana major del PP.

Era la primera reunió del comitè executiu dels populars des de la patacada electoral a Andalusia -van guanyar, però no governaran- i la presentació dels pressupostos més restrictius en anys. És el moment més complicat dels 100 primers dies del mandat de Rajoy. Per això va voler llançar un missatge contundent que rearmés internament els quadres dirigents del partit i aturés l'oposició: fora de les retallades, només hi ha el risc al rescat financer.

La intervenció en obert del cap de l'executiu espanyol, sense debat ni possibilitat de preguntes dels periodistes, va provar d'emmarcar el programa de reformes de la Moncloa en un camí molt ben traçat i, sobretot, sense possibilitat d'escapatòria. El gran exemple, els comptes per al 2012: "Hi ha moltes coses que no ens agraden, però no agraden ni als membres del govern que els vam aprovar divendres passat. Però és imprescindible i absolutament necessari per posar les bases de la recuperació econòmica", va afirmar.

Contra el discurs de l'oposició d'esquerres, que qualifica les retallades de la dreta d'ideològiques, el president espanyol va repetir diverses vegades que la reducció del dèficit no té res a veure amb cap "prejudici". És més, en va responsabilitzar aquells que ara el critiquen per haver deixat un dèficit del 8,5% en comptes del 6% acordat amb Brussel·les. Segons va dir, si els números s'haguessin complert, la reducció de la despesa aquest any hauria estat només de 18.000 milions i l'any que ve de 10.000. Ara s'ha disparat.

Però per damunt de tot Rajoy va defensar que ara cal estrènyer-se fort el cinturó per allunyar el fantasma de la intervenció europea, que, com va passar a Rodríguez Zapatero des del maig del 2010, és la gran por de l'inquilí de la Moncloa. Va recordar que aquest 2012 caldrà demanar encara 60.000 milions a fora i, per tant, és indispensable donar confiança i seguretat als mercats perquè mantinguin l'aixeta oberta. Si no, "l'alternativa és infinitament pitjor", va avisar, seriós: una manera indirecta de referir-se al col·lapse que van patir Grècia, Portugal i Irlanda. "No és un exercici teòric. Això ja els ha passat a alguns a la UE i està passant a Espanya en algunes administracions públiques".

"No puc donar bones notícies"

De la reunió d'ahir en va sortir un partit que fa pinya de manera hermètica amb el govern espanyol, encara que les seves reformes els comencin a passar factura. El partit fins i tot ha decidit engegar una campanya d'actes per explicar els comptes.

Es tracta de divulgar el perquè de tanta austeritat i, en això, Rajoy va exigir la coresponsabilitat dels barons territorials i els alcaldes del PP. "Ara no és hora de pavellons, ni autopistes, ni aeroports", va sentenciar, a poques hores que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, detalli aquest matí com es reparteix el pastís dels recursos públics.

En públic, Rajoy va esquivar l'autocrítica pels resultats de les urnes a Andalusia i Astúries. Ara bé, sap que han deixat empremta en la militància, que de sobte ha caigut del cavall de l'eufòria electoral.

Rajoy va demanar-los confiança perquè està posant els "fonaments" i, com en els edificis, aquesta part no es veu. Però està convençut que la seva agenda reformista acabarà donant fruits: "No estic en condicions de donar bones notícies als espanyols -va admetre-. Però ho estaré". Això sí, falta temps: "Aquest any no serà bo".

La tasca del partit ara és intentar no fer sols aquest camí i buscar socis. Rajoy va avisar ahir que no hi confia gaire. Caldrà veure avui si pica l'ullet a CiU i al PNB amb uns comptes que satisfacin les demandes catalanes i basques.

stats