MADRIDMariano Rajoy es va presentar a les eleccions del 20 de novembre amb un programa amb aires recentralitzadors i els espanyols li van donar la majoria absoluta. El PP està convençut que ara ha d'aprofitar la profunda crisi econòmica per passar el ribot, anivellar l'Estat i escurçar la corda autonòmica, que en casos com Catalunya és una voluntat nacional d'autogovern. El convenciment a la Moncloa és que l'opinió pública els avala.
Ahir, en la primera entrevista des que és president del govern espanyol, Rajoy va situar les comunitats al centre de la diana i va afirmar que 15.000 milions dels més de 20.000 en què s'ha desviat el dèficit públic el 2011 corresponen als governs territorials. La resta, uns 3.000 són de l'administració estatal; 5.000 de la Seguretat Social, i 1.500 dels ajuntaments. Les dades definitives s'han de conèixer, en principi, el mes que ve. Amb aquesta afirmació, el cap de l'executiu prepara el terreny per aplicar l'enduriment de les mesures de control autonòmic que avui a la tarda el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, analitzarà amb els consellers del PP. D'aquí uns dies s'aprovaran al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
Rajoy, en la conversa que va mantenir amb l'agència de notícies Efe, va limitar-se a avisar que les autonomies i els ajuntaments hauran d'"ajustar-se el cinturó com ja han fet a Espanya les famílies i les empreses". Parafrasejant la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar que la tisorada que ha fet fins ara -i que avui es convalida al Congrés- és tan sols "l'inici de l'inici" i que als pressupostos que presentarà abans del 31 de març hi haurà una altra "reducció de la despesa pública".
Retallada de 40.000 milions
Després d'una reunió a porta tancada amb el grup parlamentari del PP, fonts de l'executiu espanyol no descartaven que aquest any la tisorada s'elevi fins a 40.000 milions, la xifra que va donar fa uns dies l'agència de qualificació Moody's. Això suposa admetre, per tant, que el dèficit final superarà lleugerament el 8% que s'ha donat per bo fins ara. És a dir, més del doble dels 16.500 que va anunciar Rajoy al debat d'investidura i uns 4.000 més dels que es calculaven els últims dies. De totes maneres, el PP prova de defugir -sense èxit- el ball de xifres per no picar-se els dits a finals d'any, quan caldrà tancar la caixa amb un dèficit màxim del 4,4% del PIB.
El cap de l'executiu espanyol va tornar a traslladar la responsabilitat al PSOE i va assegurar que va conèixer la desviació del dèficit (del 6% previst al 8%) el 27 de desembre, tres dies abans d'aprovar l'ampli paquet de mesures econòmiques "extraordinàries". Per ell, ara la gran prioritat és sanejar a fons els comptes públics per atraure la inversió i afavorir el creixement. Amb aquest objectiu ultima el pla per collar més les autonomies, que concentren bona part de la despesa social.
El secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, exconseller d'Economia d'Esperanza Aguirre, va posar hores després lletra a la música. Va avançar que "els mecanismes de control no han funcionat" i ara cal instaurar "sancions en línia amb la Unió Europea". És a dir, s'exigiran "plans d'ajustament especials" per a les comunitats amb problemes de tresoreria que vulguin accedir a línies d'ajudes financeres. Beteta va afirmar que aquests governs hauran de ser "més rigorosos, més transparents i amb més informació" que els altres. "El premi és aquí, no només en un risc de reputació", va sentenciar. La clau serà, ara més que mai, qui obre i tanca l'aixeta del crèdit públic. Caldrà veure si, a canvi, Mariano Rajoy accepta una moratòria dels diners de més que l'Estat va avançar a les comunitats i que ara han d'anar tornant. Aquesta va ser una de les reivindicacions de la dreta al govern socialista que l'actual president espanyol va animar.
El ministeri d'Hisenda, de moment, es limita a mantenir una actitud de rigidesa i exigència. Està decidit a impulsar l'objectiu del control previ per garantir el sostre de despesa i que es complirà el dèficit. Ara bé, l'equip de Montoro admet que no entrarà en la manera com cada executiu reparteixi de portes endins els diners de què disposi. En la reunió del CPFF també s'instarà a l'eliminació de 450 organismes públics. El govern espanyol assegura que les autonomies s'havien compromès a passar la tisora i, durant els últims mesos, només s'ha complert la retallada en un 14%.
Tensions internes
Per demostrar que el sedàs serà igual de sever per a tothom, el responsable d'Administracions Públiques es va desmarcar de la proposta que dilluns va fer el govern de Madrid sobre la possibilitat d'abaixar el tram autonòmic de l'IRPF. El govern de Rajoy va recordar a la conselleria d'Economia que les xifres macroeconòmiques que donarà l'executiu estatal seran més ajustades de les que hi havia previstes i, per tant, és arriscat fer aquest tipus de plantejaments. El president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, també del PP, va titllar d'"improvisació" el gest d'Aguirre, que ahir va haver de fer marxa enrere i rebaixar la tensió. El que sembla evident és que comencen a aparèixer les primeres escletxes a les files populars per la determinació de Rajoy de posar les autonomies al servei de la recuperació econòmica de l'Estat.
Aquesta és la premissa que el cap de l'executiu defensa des de fa gairebé un any i que va renovar públicament després de la històrica majoria dels populars el 22 de maig.
Rajoy ara exigeix unitat interna per no accentuar les contradiccions que mesures com l'augment de l'IRPF han suposat a dins del partit i que comencen a fer arrufar el nas a sectors socials de la dreta.
