Rajoy eliminarà 4t d'ESO per ampliar batxillerat
El ministeri d'Educació va confirmar ahir que l'ampliació del batxillerat a tres anys suposarà la supressió de 4t d'ESO. Ensenyament mostra recels i planteja reduir la durada dels graus universitaris.
BARCELONA.El primer punt del programa electoral del PP per a l'educació comença a concretar-se. L'anunciada ampliació del batxillerat a tres anys es farà a costa de l'últim curs de l'educació secundària obligatòria (ESO), que quedarà reduïda a tres anys. La intenció del ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert, és que el curs 2013-2014 desaparegui el quart curs d'ESO, segons va anunciar ahir a tots els consellers autonòmics d'ensenyament. Tot i comprometre's a obrir un "diàleg" amb tots ells i amb la comunitat educativa, fonts del ministeri van assegurar que la decisió està presa.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja li va expressar ahir mateix al ministre les seves reticències. Rigau va advertir de la complexitat que suposa reduir un any l'ESO quan l'educació és obligatòria fins als 16 anys, un límit d'edat que el ministre va assegurar que no es tocarà. Això vol dir que després de la secundària els alumnes hauran de fer un curs més d'educació obligatòria. En molts casos aquest últim any obligatori serà el primer curs del nou batxillerat de tres anys -que el programa del PP especifica que "tindrà caràcter de curs d'iniciació"-, però la pregunta és què passa amb els que volen fer un cicle de formació professional. El ministre va dir ahir que aquest "aspecte més tècnic" el detallarà la setmana vinent en la seva compareixença al Congrés.
"No és diferent de Gabilondo"
Però per al pedagog Gregorio Luri queda molt clar: "S'haurà de crear un itinerari o formació específica" per als de FP, és a dir, un curs pont. Luri admet que el sistema de Wert prioritza el batxillerat, però remarca que l'FP "no s'afavorirà fins que no sigui atractiva per ella mateixa, cosa que ara no passa". El pedagog recorda que avui la immensa majoria dels alumnes que aproven 4t d'ESO escullen el batxillerat, mentre que els que suspenen van a l'FP. Luri no veu malament la proposta de Wert i creu que "no hi ha gaires diferències entre el nou ministre i l'anterior", el socialista Ángel Gabilondo.
De fet, l'objectiu principal de la reforma que planteja el nou titular d'Educació és el mateix que tenia la diversificació de 4t d'ESO que va aprovar Gabilondo (i que Wert ha deixat en suspens). La intenció, segons l'expert en polítiques educatives de la UOC Carles Sigalès, és resoldre "una realitat objectiva: que el batxillerat de dos anys es queda massa curt, per la gran distància que hi ha entre el nivell amb què surten els alumnes de l'ESO i l'exigència que troben a la universitat". Però Sigalès no creu que la proposta del Govern de Rajoy sigui una solució, sinó que "genera nous problemes" per la complexitat organitzativa que suposa fer obligatori el primer curs de batxillerat o de FP.
L'expert està d'acord que cal ampliar el batxillerat a tres anys però proposa que es faci, tal com va apuntar ahir també la mateixa consellera Rigau, reduint un curs el grau universitari. "La majoria de països europeus van adaptar el pla Bolonya amb graus de tres anys, però Espanya els va fer de quatre. Aquí hi ha la disfunció", va destacar Rigau.
"Beneficia privats i concertats"
Però els mestres, en canvi, no veuen la necessitat d'ampliar el batxillerat. El secretari de l'Associació Rosa Sensat, David Altimir, rebutja frontalment la proposta de Wert perquè no hi veu "cap millora educativa" i més aviat hi detecta "el perill que acabi beneficiant els centres de batxillerat privats i concertats", que absorbirien molts alumnes amb l'obligatorietat del primer curs d'aquest cicle. Per Altimir, tant la divisió del 4t d'ESO en itineraris diferents que plantejava Gabilondo com la supressió del curs que proposa Wert suposen "fer la selecció dels nois un any abans i això trenca amb l'únic tret que els organismes internacionals han lloat del nostre sistema, que és la capacitat d'integració".
En la mateixa línia, el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Raül Manzano, defensa que "l'educació obligatòria fins als 16 anys ha de mantenir un bloc comú per a tots els estudiants". Manzano no veu necessari ampliar el batxillerat i creu que per lluitar contra l'abandonament prematur a l'ESO, en lloc d'obligar a fer un primer curs del següent cicle, el que calen són "més mesures d'atenció a la diversitat i d'orientació personal dels alumnes" per ajudar-los a trobar el millor camí per continuar els estudis.
