SEVILLADurant dies Mariano Rajoy ha tingut sobre la taula dos models per organitzar el partit ara que la majoria de dirigents tenen responsabilitats de govern. El primer, amb diverses vicesecretaries polítiques, sense contingut executiu real i ocupades en part per ministres com Soraya Sáenz de Santamaría. El segon, un pinyolde direcció reduït, centrat en el dia a dia del partit i deslligat de la Moncloa. Finalment va optar per aquest últim, de manera que concentra tot el poder en mans de María Dolores de Cospedal, secretària general i presidenta de Castella-la Manxa.
El model no convenç a tothom, sobretot als altres presidents autonòmics que poden tenir a vegades interessos diferents, fins i tot enfrontats, amb la nova líder del PP. Un exemple clar: De Cospedal és una ferma defensora del corredor central, cosa que inquieta els governs populars de Múrcia i el País Valencià. El contrapès d'aquests sectors per collar, des del carrer Génova de Madrid, De Cospedal és Javier Arenas, que continua com a vicesecretari general de política territorial. El número tresoficiós del partit. Els altres dos amb aquest rang són l'extremeny Carlos Floriano (d'organització) i el valencià Esteban González Pons (d'estudis).
Sense ministres al nucli dur
Segons diverses fonts del PP, però, Arenas surt debilitat del pols amb la secretària general. D'aquí un mes l'andalús pot guanyar les eleccions autonòmiques i no podrà estar pendent del dia a dia a Madrid. Fins ara, quan s'havia de dedicar més a fer territori, delegava poders en Ana Mato, que formava part de la direcció. La ministra de Sanitat, però, no segueix com a vicesecretària general. De fet, aquesta és una de les batalles que clarament ha plantejat i guanyat De Cospedal: no hi ha ministres al nucli dirigent del partit. Ella controla l'aparell i Sáenz de Santamaría la maquinària del govern.
En el capítol dels èxits, la presidenta de Castella-la Manxa ha aconseguit controlar tot l'equip de comunicació, que fins ara penjava de González Pons, i assumeix les funcions de portaveu. És a dir, serà la cara del dia a dia del PP.
De Cospedal també va aconseguir al congrés que se celebra fins avui a Sevilla situar en un lloc estratègic, amb pes polític important portes endins, una de les seves aliades: Alícia Sánchez-Camacho, que ara presidirà el comitè electoral.
Catalunya, reforçada
Per la presidenta dels populars a Catalunya, aquest nou càrrec reforça "políticament" el PP català i permet millorar "la corretja de transmissió" entre Barcelona i Madrid. A ella li garanteix poder seguir dedicant-se a la política catalana i ser un parell de dies a la capital espanyola. El primer repte, les llistes del PP asturià, més convulses que les d'Andalusia. El PP de Catalunya guanya un lloc més al comitè executiu (passa de tres a quatre). Les altres comunitats reforçades són Castella-la Manxa, Galícia i Euskadi. El basc Iñaki Oyarzabal, representant de la línia més moderada, es fa càrrec de justícia, drets i llibertats. El PP de Madrid d'Esperanza Aguirre queda en un discretíssim segon pla.
Rajoy, que va ser reelegit president del PP amb el 97,5% dels vots, va aprofitar el discurs previ per reclamar als seus que mantinguin el partit actiu, perquè els governs passen però el PP "sempre hi és". Va exigir "unitat" i diàleg amb tothom, des de "l'orgull de ser espanyols". I els va dir que havien de ser un "referent polític i moral". No vol un Gürtel 2ara que toquen tant poder.
