BarcelonaEl PP és, a Madrid, el partit dels empresaris. Dels mitjans i dels grans, però també de molts dels petits i dels emprenedors. A Catalunya no passa el mateix. CiU hi té molt a dir. Mariano Rajoy té en la crisi -que situa l'economia al centre del debat polític quan falten dos mesos per a les generals- l'oportunitat de fer encara més forat a Catalunya. Ahir es va esforçar a seduir l' establishment català, que malda per tenir fil directe amb qui totes les enquestes presenten com el pròxim president espanyol. Rajoy va protagonitzar un dinar amb directius i professionals liberals organitzat per Barcelona Tribuna i La Vanguardia i un sopar a casa de Javier Godó, comte de Godó, on van assistir els grans empresaris catalans i alguns de Madrid, membres del fòrum Pont Aeri.
El líder del PP va dedicar tot el discurs durant el dinar a l'economia, a analitzar els perquès de la crisi i a fer alguna proposta. I només al final, i de manera sibil·lina, va referir-se al conflicte pel català a l'escola mostrant-se convençut que s'ha "sobredimensionat" i que la solució vindrà "de la moderació i les ganes d'entendre's". En el debat posterior, les preguntes no van ser complicades i se'n va sortir sense problemes i amb bones paraules i poca cosa més.
"Jo no em comprometo a res"
De la llengua no li va caler parlar-ne (el moderador, Miquel Roca, ponent constitucional per CiU, va ser hàbil per estalviar-li el tràngol i guardar ell la posició defensant el model vigent en tancar el col·loqui) i amb el pacte fiscal va tirar pilotes fora. "Jo no em comprometo a res perquè encara no hi ha res damunt la taula", va explicar.
Davant un auditori atent a l'antic Hotel Ritz de Barcelona, el líder del PP va treure pit de les seves iniciatives per reduir el dèficit, que s'han plasmat en la reforma constitucional pactada amb el PSOE, i va dibuixar una lleu autocrítica per la responsabilitat dels successius governs en el fet que Espanya no fes els deures. En el capítol de promeses va oferir incentius fiscals de 10 punts als empresaris que reinverteixin els beneficis i eliminar l'impost de patrimoni perquè, segons ell, no només és cosa de rics sinó també de "gent que ha heretat i viu d'aquesta renda".
De picades d'ullet, a banda de les dirigides als empresaris, n'hi va haver per a CiU tot i que la seva representació es limitava al cap de files al Senat, Jordi Vilajoana, i al regidor de Barcelona Jordi Martí. El líder del PP es va desentendre de les campanyes anticatalanes i va prometre buscar complicitats encara que tingui majoria absoluta. Una promesa que Duran i Lleida no es creu, encara més tenint en compte que Aznar deia el 2000 el mateix que ahir Rajoy.
CiU busca un pacte fiscal que, en la línia del concert, redueixi el dèficit fiscal. Rajoy l'escoltarà "atent" i respectuós. I prou. Va recordar que no va donar suport al model vigent "perquè era un engany" però que es basa a cedir impostos (IRPF, IVA i especials) i el seu rendiment va en funció del dinamisme econòmic. I no va sortir d'aquí, de prometre dinamitzar l'economia perquè les finances de la Generalitat millorin.
A la nit n'hi va haver més. Pont Aeri, la Santa Aliança per greixar llaços entre poders econòmics i socials de Barcelona i Madrid en un moment d'eixamplament de l'independentisme, va fer ple.
Sopar amb 'la crème de la crème'
En la seva tercera reunió (la primera va ser amb Artur Mas i la segona amb Esperanza Aguirre), a can Godó hi van seure els presidents del Barça i del Madrid, Sandro Rosell i Florentino Pérez, però també els de grans companyies: Salvador Alemany (Abertis), Antoni Brufau (Repsol), Antonio Catalán (AC Hotels), Isidre Fainé (La Caixa), José Manuel Lara (Planeta), Josep Oliu (Banc Sabadell), Borja Prado (Endesa), Rodrigo Rato (Bankia) i Àngel Simón (Agbar), entre d'altres. També hi eren Enric Lacalle, president del Barcelona Meeting Point i animador del lobi; el president de la patronal CEOE, Joan Rosell; el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el director de La Vanguardia, José Antich, que al migdia va presentar Mariano Rajoy recordant que el seu diari li va donar suport ("va trobar-hi un punt d'ancoratge") quan d'altres (va citar el seu homòleg d' El Mundo , Pedro J. Ramírez) li preparaven "un enterrament digne". Lluny de funerals, Rajoy es veu, gràcies a l'economia, de president d'Espanya. I a Catalunya es va sentir ben rebut per les elits empresarials.
