CastelldefelsMariano Rajoy espera fer el triplet a Catalunya. Després que el PP s'hagi convertit en la tercera força al Parlament i de començar a tocar poder real als ajuntaments catalans, ara toca reforçar-se en clau estatal. Si a les eleccions del 2004 i del 2008 els diputats catalans eren determinants per decantar majories, ara els resultats a les quatre demarcacions marcaran el gruix de la més que previsible victòria de la dreta.
Rajoy sap que aquest cop no es juga aquí el triomf sinó un doble repte importantíssim: ser capaç de desplaçar CiU com a segona força per blindar qualsevol política amb l'aval dels vots catalans; i tenir arguments sòlids per posar una mateixa estratègia a tot l'Estat per sortir de la crisi, sense fer diferències. És a dir, fulminar a les urnes la proposta de transició nacional que volen els sectors sobiranistes. Pel PP, la campanya que ha començat aquesta mitjanit passada ha d'estar centrada exclusivament en la necessitat de crear llocs de feina, amb el terrabastall grec i les últimes dades de l'atur com a dramàtic teló de fons. Pels populars "l'única transició és la que porta de l'atur a l'ocupació".
Des de Castelldefels, on el candidat va fer l'enganxada de cartells (és el primer cop que ho fa a Catalunya), va proclamar: "Aquí s'ha entès que és temps de gestió econòmica de sumar i no dividir. És temps de les reformes i la concòrdia". Es tracta, doncs, de passar de puntetes sobre la immersió i els recursos al TC. Va pronosticar un resultat "històric" per construir un "govern fort i unit" i va dir que Catalunya ha de ser "motor" de la recuperació.
L'elecció de la segona ciutat catalana més important governada per la dreta espanyola per obrir campanya no és gratuïta. Tradicional municipi socialista, el PP ocupa l'alcaldia de Castelldefels des del maig passat gràcies a un acord amb CiU i un grup d'independents. Aquesta imatge de consens amable contrasta amb la radicalitat i l'aspror de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, l'altre puntal del municipalisme conservador. De fet, Rajoy ha fet un exercici molt hàbil per esquivar la foto amb el batlle badaloní sense menystenir-lo: ha preparat una botifarrada diumenge al migdia amb la presència de la secretarària general del partit, María Dolores de Cospedal. Ell es queda a preparar el debat de dilluns.
CiU, independentista
Per als populars ara és l'hora de no espantar el vot centrista de les classes mitjanes. El candidat ho va deixar clar en un acte al matí a Andalusia, on hi ha 60 diputats en joc que poden esdevenir el termòmetre del 20-N.
Rajoy va dir que durant els pròxims quatre anys caldrà fer una feina "ingent, enorme" i que això requerirà "molta moderació, molt diàleg i molta entesa". La picada d'ullet a l'electorat de CiU i del PNB menys nacionalista és evident. El perfil del candidat per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, a les antípodes del vidalquadrisme, enforteix aquesta estratègia. La presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va reivindicar que el PP és "vot útil" perquè, segons va dir, Catalunya i Espanya només sortiran de la crisi si van del bracet. Va dir als indecisos que el "vot a CiU és un vot a l'independentisme, al separatisme" i va acusar Artur Mas de fer "coses immorals" com les "retallades". Els populars es veuen amb prou força per fer el sorpasso i arribar com a mínim als 12 diputats de l'any 2000. Esperen uns resultats històrics que els permetin ser primera força a Tarragona, obtenir per primera vegada senadors electes i acabar amb la titànica exepció gironina de ser l'única demarcació de l'Estat sense diputat del PP.
Rajoy, però, també mira als votants socialistes desencantats per acabar de donar forma a una majoria absoluta incontestable. Per això necessita girar full a la política d'oposició que ell ha dissenyat aquesta anys, en què ha pactat amb el PSOE només en comptades ocasions i ha deixat que fossin els nacionalistes els que salvessin el govern espanyol en els moments decisius. Una estratègia que els permet ara presentar Josep Antoni Duran i Lleida com a còmplice de les polítiques econòmiques de José Luis Rodríguez Zapatero. Als exvotants del PSOE els va recordar que estan davant les eleccions "més importants de la història recent d'Espanya", equiparables a l'entrada a l'euro o la transició a la democràcia. Diu que ara no es tracta de triar entre la política en minúscula dels partits sinó entre models de fons. Per Rajoy, cal optar: o seguir "amb un govern que no ha estat a l'altura del poble espanyol" o "endevinar la llum al final del túnel" perquè "les coses no estan bé". Exemple: les 4.360.926 persones que estan a l'atur, segons les dades que ahir van donar la benvinguda a la campanya electoral de Pérez Rubalcaba. "Amb aquesta gent és impossible la recuperació!", va exclamar el candidat de la dreta. Per sortir del pou, el receptari que ofereix no diferencia entre els problemes específics de Catalunya, amb un dèficit fiscal del 8,4% segons el Govern, i la resta de comunitats autònomes de règim comú. El concert econòmic basc sembla fora del debat electoral entre partits. Els populars reclamen l'aval de les urnes catalanes per poder deslegitimar el pacte fiscal i imposar una agenda econòmica centralitzada. El fantasma d'un rescat europeu, alimentat per les turbulències de Grècia, dóna encara més aire a aquestes pretensions a la resta de l'Estat. El programa econòmic del PP és prou ambigü per adaptar-se a la conjuntura, amb uns ingressos que no remunten i un creixement econòmic estancat. El repte de Rajoy els 15 dies que ara comencen serà esquivar els temes espinosos. Ahir un espontani a Còrdova li va preguntar què faria amb "els assassins d'ETA". Ell va dir, sec: "Llei i estat de dret". Ara, economia.
