L'HospitaletUn dirigent del PP basc deia, fa uns dies, que amb el temps el seu partit ha sortit de l'armari a Euskadi. A Catalunya ha passat el mateix. Ahir, més de 3.000 persones van aclamar Mariano Rajoy al Complex Esportiu de l'Hospitalet Nord, ple a vessar. El desacomplexament, però, no es va traduir només en el nombre d'assistents, sinó -i sobretot- en el to de les intervencions. El candidat de la dreta espanyola es va permetre el luxe de menystenir Convergència i Unió, ja que els va obviar durant tot el discurs i només va fer única referència mig despectiva a Josep Antoni Duran i Lleida. L'objectiu dels populars, envalentits per les enquestes, és instal·lar a la societat catalana la sensació que les eleccions de diumenge no tenen cap fet diferencial a Catalunya; que el dilema és el mateix que a Múrcia, Zamora o Santander: sortir de la crisi o "amagar el cap com l'estruç fins que marxi el lleó" de la crisi. I per això Rajoy va dibuixar un escenari electoral provant de col·locar la idea que els ciutadans només poden triar entre PP i PSC. La resta de partits catalans no existeixen.
Davant d'un auditori tenyit de senyeres i banderes espanyoles, el líder del PP va aconseguir esquivar els temes que marquen bona part de l'agenda política catalana. No va dir res de pacte fiscal que hauria de permetre eixugar el dèficit que alenteix l'economia del país. Es va limitar a dir que donarà "suport a Catalunya", una frase amb ressonàncies zapateristes. No va dir com ho faria. Va explicar, com a arreu de l'estat espanyol, que la seva solució per tornar a posar en marxa la roda és copiar l'esquema liberal del 1996; deixar més diners a les butxaques dels ciutadans perquè puguin crear ocupació i reactivar el consum. De fet, va admetre que aquesta "és una terra d'emprenedors", a qui un cop més va situar al capdavant de les prioritats d'un eventual govern presidit per ell. "Catalunya ha estat sempre al capdavant dels grans canvis i vull que ara també aposti pel canvi. Que assumeixi el protagonisme que li correspon en aquest canvi", va dir. Després, va reiterar que l'estratègia econòmica que vol posar en marxa ha de ser estatal: "No sortirem de la crisi sense Catalunya i Catalunya no en sortirà sense la resta". El seu discurs, ovacionat, va ser la cirereta del pastís al cop de porta a reobrir el meló del finançament, amb el pretext que Europa no ho entendria. El PP creu que el 20% del PIB espanyol no pot gaudir d'un concert econòmic com el basc si no es vol posar en risc la viabilitat econòmica de l'Estat. Rajoy vol un vot massiu diumenge a Catalunya per demostrar que aquest argumentari té l'aval dels votants catalans i poder frenar les pretensions de CiU.
Obviant el passat
Paradoxalment, l'èxit del PP a les urnes el 20-N dependrà en bona mesura del vot més centrista català, que pot oscil·lar de les files convergents a les populars. A ells va anar destinat el gruix del missatge que el líder de la dreta va fer a l'Hospitalet. Amb un discurs fixat en l'economia, va procurar subratllar els valors de la moderació per no espantar els electors que dubten. Va assegurar que, si arriba a la Moncloa, farà bandera del "valor de la concòrdia i el sentit comú". "Potser la virtut està en el terme mig", va arribar a dir en un to que sonava a autocrítica personal, després que hagi girat full als atacs contra l'Estatut, la immersió a l'escola, lleis com el codi de consum o del cinema o el recurs al Constitucional contra la prohibició de les curses de braus. Ahir, ni una paraula sobre tot plegat.
Conscient que frega la victòria amb la punta dels dits -amb una majoria que podria ser més sòlida que la d'Aznar l'any 2000- ahir va optar per menystenir els nacionalistes catalans i sobretot Duran, representant de l'ala menys sobiranista de la federació.
Abans que Rajoy, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho -"la gran revelació de la política catalana dels últims temps", segons Rajoy-, va dir que al candidat de CiU només "el preocupa no quedar l'últim, no quedar tercer". Les enquestes internes del PP els diuen que el sorpasso per esdevenir segona força diumenge no és un fet però tampoc és descartable. "Som un partit de govern, de moderació i de centralitat i això els espanta", va assegurar la dirigent conservadora. Després, Rajoy va aprofitar aquests comentaris per deixar clar que, per a ell, les eleccions de diumenge es redueixen a un combat PP-PSOE. "No venim a discutir en quin lloc queda el senyor que tu has anomenat, Alícia", va emfatitzar. És l'esquema que aplica als mítings que ha anat fent per la geografia espanyola: deixa que els teloners carreguin contra els contrincants i es reserva el vestit presidenciable per reclamar el vot a tothom, més enllà de l'electorat tradicional de dretes.
Sánchez-Camacho va provar de fer equilibris entre la reivindicació del discurs de la nova centralitat, amb força per condicionar les polítiques de la Generalitat, i el to agressiu contra els nacionalistes. En el terreny nacional, la líder del PP català va recordar al públic, que la va interrompre sovint amb forts aplaudiments, que CiU ha passat de ser el partit "del seny al de la rauxa" perquè aposta pel "dret a decidir i la transició nacional". Contra això, va receptar més unitarisme: "La senyera i Catalunya són de tots i no deixarem que se n'apropiïn. [...] Catalunya només necessita sortir de la crisi i no d'Espanya ".
L'altra crítica directa al Govern va ser per les "retallades". Mentre Rajoy assegura aquests dies que ell vol "complir amb els deures" europeus -és a dir, més tisorada per reconduir el dèficit-, el candidat per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, va reivindicar la part més democratacristiana del partit (una nova opa hostil a Duran) i va dir que "en el codi genètic del PP hi ha una ànima profundament social". Va garantir que els pensionistes "no patiran" si Mariano Rajoy és president.
En un feu tradicional socialista com l'Hospitalet no van escatimar esforços per allunyar el vot de la por a la dreta. Rajoy va dir que només cal témer un nou govern del PSOE i Sánchez-Camacho que la candidata Carme Chacón només pensa en l'endemà de les eleccions per prendre la cadira del lideratge socialista a Alfredo Pérez Rubalcaba.
Tot i la insistència cap a Europa que es posarà mans a la feina tan bon punt arribi al govern, de moment Rajoy continua passant de puntetes sobre els temes espinosos. A Múrcia, on el 2008 alimentava la guerra de l'aigua, ahir al matí es va limitar a dir que el seu punt de vista no ha canviat però no va referir-se als transvasaments. Va subratllar la necessitat de buscar consensos i va reconèixer que les conques per on passa el riu són "prioritàries". A la nit, en una entrevista TVE, va insistir en la voluntat d'harmonitzar l'estat autonòmic amb una llei de mercat i amb temes com els residus o les grans superfícies comercials.
Per fer un bon resultat a Catalunya, però, sap que ara toca modular el to i amagar l'agenda catalana.
