MadridEl PP diu que a Espanya no hi havia un "vent de canvi" tan fort des del 1982, quan el PSOE va aconseguir 202 diputats al Congrés. Les coses han canviat molt, tothom té clar que avui és molt difícil aconseguir majories absolutes com aquella i per això la dreta ha pitjat l'accelerador perquè ningú es quedi a casa el 20-N: ni els electors més moderats que senten poc els colors i poden pensar que el partit ja està guanyat, ni els convençuts de tota la vida que arrufen el nas amb el discurs centrista que Mariano Rajoy ha provat d'instal·lar els últims mesos. En aquest equilibri tan delicat es mou el programa electoral que els populars aproven avui a Santiago de Compostel·la i del qual es van conèixer ahir les parets mestres.
En el capítol dedicat a la lluita contra ETA, Rajoy ha volgut certificar per escrit que la seva política no ha canviat amb el nou escenari basc. Recull el programa electoral: "No negociarem amb terroristes ni per la pressió de la violència ni per l'anunci del seu cessament. Aquest serà un principi bàsic de la política de seguretat de l'Estat". Es tracta d'un picada d'ullet a l'ala dura del partit, aixoplugada ara a Madrid amb Esperanza Aguirre, i irritada amb el discurs oficial de la direcció.
Aquest grup, sempre amb l'altaveu de la dreta mediàtica madrilenya, desconfia de la influència que el líder del PP basc, Antonio Basagoiti, té en aquest nou context sobre Rajoy. Li atribueixen a ell la insistència perquè el candidat de la dreta espanyola assumís en públic que ETA no ha rebut cap concessió política per deixar les armes, una afirmació que xoca amb les tesis de l'exministre Jaime Mayor Oreja.
A l'espera de la concreció de la lletra menuda, el PP va desgranar ahir els principals eixos de la seva política si arriba a la Moncloa, sobretot en economia. A la seu del carrer Gènova són molt conscients que el final d'ETA no ha alterat les enquestes i que el neguit de la majoria segueix sent la situació laboral.
Tot i que Rajoy sent una gran preocupació perquè els ingressos estatals no es recuperen, el PP ha apostat finalment per una proposta de rebaixa de l'IRPF i cap pujada impositiva a les grans fortunes.
Ajuda als estalviadors
Seguint la doctrina que va aplicar José María Aznar el 1996, els populars insisteixen que per a la salut de l'economia és millor que els diners estiguin a la butxaca dels contribuents i no de l'administració. Per això, plantegen canvis a les rendes del capital per "fomentar fiscalment" els que estalvien. Es comprometen a crear una "nova deducció per l'increment anual de l'estalvi que inclogui l'adquisició de la vivenda habitual". De fet, donar sortida a l'estoc de pisos és una prioritat per al candidat conservador i per això recuperarà la desgravació per compra que va eliminar el govern del PSOE i mantindrà "de manera transitòria" l'IVA superreduït. Les reduccions a la tributació també afectaran els que tenen plans de pensions i les famílies nombroses. A més, abaixarà l'impost de societats.
Si el PP governa, una de les primeres mesures serà una nova reforma laboral, encara difusa, però que recollirà algunes de les reivindicacions de la patronal. Rajoy farà canvis en la negociació col·lectiva per simplificar els tipus de contracte i perquè prevalguin els convenis d'empresa en "qüestions salarials i condicions de treball". Els populars no posen per escrit la negativa verbal a abaratir l'acomiadament que pretenen els empresaris.
Per sortir de la crisi, durant la següent legislatura caldran "autonomies compromeses amb l'interès general", diu Rajoy, i proposa delimitar "amb més precisió" les competències de cadascú, la unitat de mercat i una cartera de serveis de salut comuns a tot l'Estat. Per als mestres, posarà en marxa un "model de selecció i formació de caràcter nacional [espanyol]", sense tenir en compte que l'educació és competència autonòmica. Una altra vella pretensió del PP que figura al text és la recuperació del recurs previ d'inconstitucionalitat als Estatuts.
El candidat de la dreta aclareix més coses: canvis a la llei de l'avortament per "reforçar la protecció del dret a la vida"; suprimir el cànon digital; impulsar una llei d'estabilitat pressupostària, amb sancions a qui no la compleixi i unificar els sous dels alcaldes.
El programa, pensat per atreure la majoria, manté dubtes en qüestions espinoses, com les retallades. Ahir, Rajoy, en una entrevista al The Washington Post deia que no li agradaria haver de passar la tisora en Educació i Sanitat. Però afegia: "Faré el que tothom espera de nosaltres".
