Rajoy promet a la UE actuar ràpid

VIGO / BARCELONA"Jo garanteixo que si els espanyols ens fan confiança el govern prendrà decisions des del primer moment, perquè és el millor missatge que podem enviar als espanyols, a Europa i a la resta del món". El Mariano Rajoy més solemne va haver de donar la cara per provar de calmar la pressió dels mercats. Ho va fer en un acte del PP a Santander en una campanya electoral ben estranya: el líder opositor ja parla com a president i el candidat continuista es pot permetre llançar mesures més arriscades, lluny del focus internacional. Tot i això, més enllà de les grans proclames, el líder del PP no va concretar gaire quines mesures prendrà si, com apunten les enquestes, guanya diumenge.

Amb la prima de risc espanyola pels núvols (ahir va acabar el dia en 455 punts, 23 més que en l'inici de la jornada) i el tresor espanyol pagant un 5,2% per col·locar deute amb venciment a 12 i 18 mesos -l'interès més alt des del 1997-, Rajoy no va poder esquivar posicionar-se, en un acte que es va convertir en un compromís públic cap als seus socis conservadors, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy. Rajoy va garantir que ell "complirà" malgrat "l'herència" que es trobi, que fa que "no es refiïn" de l'estat espanyol. Els seus col·laboradors més directes tenen clar que l'executiu socialista no tancarà l'any amb el 6% de dèficit previst i que això els complicarà el futur més immediat. És a dir, més problemes per quadrar els números, cosa que probablement es convertirà en més retallades pressupostàries per recuperar el terreny perdut.

"No vull que ens manin"

El missatge del candidat conservador no deixa cap marge per dubtar del camí que prendrà. "Vull dir a qui ens vulgui escoltar que jo crec en Europa i en el projecte de l'euro. Però vull opinar. No vull que ens manin, no vull instruccions, vull complir els deures que tots hem de complir pel que significa la nostra pertinença a l'euro". Això passa, segons diu, per canviar "polítiques, equips i actituds". Reivindicant l'experiència d'haver format part del govern que va liderar l'entrada d'Espanya a la moneda comunitària, va rescatar part d'aquell receptari per dibuixar mínimament com vol capgirar la situació.

Rajoy va subratllar que aquest canvi de polítiques ha de passar perquè no hi hagi "dèficit ni deute públic", per l'"austeritat" en la despesa i per unes "regles de joc" clares que acabin amb la "desconfiança i les incerteses" que, a parer seu, ha creat el govern de Zapatero. Només si s'aplica aquesta estratègia amb contundència s'aconseguirà "trencar" amb la dinàmica negativa de la prima de risc. I Rajoy va assegurar que ell ho aconseguirà. Va recordar que la situació de la prima de risc fa que els empresaris espanyols estiguin en una "inferioritat descomunal" respecte d'altres socis europeus i que això acaba provocant que no es creïn llocs de feina. Ara bé, va demanar als electors una majoria absoluta per poder actuar ràpid, amb "fermesa i coratge", per deixar clar als mercats i a Brussel·les que el futur govern espanyol aposta per la "fiabilitat i la serietat".

Alfredo Pérez Rubalcaba es va empipar amb Rajoy per criticar la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol. Segons el candidat socialista, la crisi actual "no és culpa dels governs, sinó de la situació global, però a Rajoy li és igual, ha fet com durant tota la legislatura: fer servir la crisi per rascar els últims vots".

La tensió del deute s'escampa

A l'espera de les eleccions de diumenge, la tensió als mercats segueix creixent. Mentre les borses vivien una nova sessió de pèrdues (tots els principals parquets del continent van tancar en vermell), la prima de risc es va seguir eixamplant. I no només a Espanya o Itàlia, país que va acabar ahir amb la prima en 528 punts. Altres estats com Bèlgica (313 punts), França (190 punts) i Àustria (183 punts) van tornar a registrar ascensos en els interessos que han de pagar per vendre deute.

La Comissió Europea va sortir en defensa de tots aquests països en assegurar que "la pressió dels mercats és complexa i es deu a fenòmens que no estan només lligats als fonaments d'aquestes economies", segons va declarar Amadeu Altafaj, portaveu econòmic de la CE, deixant entreveure que els atacs especulatius en tenen bona part de culpa.

Sigui com sigui, la pressió encareix considerablement el que han de pagar aquests països pel seu deute. Segons preveien els pressupostos generals de l'Estat, Espanya paga 75 milions cada dia en interessos pel seu deute, una xifra que segurament ja ha quedat desfasada per l'augment de la prima de risc.