Recuperar la política per fer la guerra
Després d'un desmuntatge radical, amb cop d'estat, guerra i pèrdua del nord del país, on els tuaregs hi han declarat la independència sense que encara es pugui saber si la guerra santa domina sobre l'anhel independentista o a l'inrevés, ahir es va oficiar a Bamako, la capital de Mali, un primer acte de la reconstrucció de l'estat polític, i els militars van retornar el poder als civils.
Tal com s'havia previst en un procés que té com a guionista principal el president de Burkina Faso, Blaise Campaoré, i la Comunitat dels Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedao), el president del Parlament, Dioncounda Traoré, va ser investit nou cap d'estat interí en un acte solemne i auster celebrat al palau d'esports de la capital. Enmig dels diplomàtics, la classe política i els representants de la societat civil, hi sobresortia la juvenil figura del capità Amadou Sanogo, l'home que va segrestar el poder per les armes fa només tres setmanes.
És un fet remarcable la voluntat de reconduir per la via política el desgavell al país. Traoré, que té un mandat de 40 dies i l'encàrrec de nomenar un nou primer ministre i convocar eleccions, no va amagar durant la presa de possessió la dificultat del repte que se li presenta. Haurà de decidir si reconstrueix i reforça l'exèrcit per llançar-lo en contra dels rebels, o si decideix obrir primer un diàleg amb els seus líders per trobar la manera de negociar la secessió política al nord.
De moment, en el seu discurs d'investidura, va declarar solemnement que Mali ha de continuar sent "un sol país indivisible, amb la mateixa bandera, la mateixa joia, les mateixes penes". I que no dubtarà a declarar "la guerra total i implacable per recuperar la integritat del territori". El nou president, però, deixa oberta una porta a la negociació. Tot i ser conscient, va dir, "de ser el president d'un país en guerra", també ho és "d'un país que estima la pau i que crida a tots els nostres germans i germanes dels moviments rebels a retornar sota l'arbre de la paraula". Està, doncs, disposat a parlar, però aquest diàleg només es podrà fer amb el benentès que no és negociable la unitat del país.
També la Cedao, que no reconeix la proclamació de l'estat tuareg, coincideix amb els propòsits de Traoré. Ha estat precisament aquesta organització la que ha fet que els colpistes retornessin el poder i, una vegada reconstruït l'estat polític, està disposada que les tropes de la Unió Africana reforcin el paupèrrim exèrcit de Mali, si finalment aquest decideix llançar una gran ofensiva militar per recuperar els territoris del nord del país.
Por d'una guerra santa al Sahel
El fet, però, que més preocupa no tan sols els països africans de la regió sinó també els països occidentals, tal com han expressat a través del Consell de Seguretat de l'ONU, no és la possibilitat de l'Estat tuareg -recordem que fa poc va néixer el Sudan del Sud-, sinó el fet que tota aquesta regió sahariana i del Sahel es converteixi en un gran focus d'una guerra santa. Un territori controlat per Al-Qaida al Magrib islàmic des d'on es pugui estendre una croada amb coordinació amb altres grups terroristes com Boko Haram -els talibans de Nigèria-, grup que aquests dies ha donat senyals de vida en territori tuareg participant en el segrest de set diplomàtics algerians a la ciutat de Gao, controlada pels rebels.
