Acusat de prevaricació per investigar els crims del franquisme, el jutge Baltasar Garzón va aconseguir ahir un petit pas cap a la rehabilitació. El Tribunal Suprem (TS) va acceptar la recusació presentada per Garzón sobre cinc magistrats dels set que l'havien de jutjar per aquest cas per considerar que no tenen el grau suficient d'imparcialitat per participar en el procés. La majoria dels setze membres que formen part de la sala 61 del TS no van tenir cap mena de subte a assenyalar que no era convenient que el president de la sala penal, Juan Saavedra, i els jutges Adolfo Prego, Joaquín Giménez, Francisco Monterde i Juan Ramón Berdugo participessin en aquest judici per evitar qualsevol sospita de parcialitat a la causa.
Dos són els motius que va esgrimir Garzón perquè els cinc jutges fossin apartats del cas: inahibiltació per haver participat en la instrucció del procediment contra ell i per haver mostrat un interès directe o indirecte en la causa. Dels cinc recusats, només Giménez es va mostrar partidari d'admetre la primera causa, com també va subscriure la fiscalia. Ahir, tretze dels setze magistrats van votar a favor de la recusació mentre que dos ho van fer en contra. Un d'ells va ser el president de la sala militar, Ángel Calderón, que habia estat nomenat ponent i, per tant, va haver de ser designat un substitut, el president de la sala social, Gonzalo Moliner.A més, Juan Saavedra no va assistir a la votació del TS perquè era un dels recusats.
El Consell General del Poder Judicial va suspendre Garzón de les seves funcions a l'Audiència Nacional el maig del 2010 després que el magistrat del TS Luciano Varela obrís un judici contra ell per presumpta prevaricació en creure's competent per investigar els crims comesos durant la dictadura. Garzón acumula a hores d'ara tres causes en l'alt tribunal: les altres dues fan referència a escoltes telèfoniques ordenades durant la instrucció del cas Gürtel i al finançament d'un curs que va organitzar a la Universitat de Nova York.
L' Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va rebre ahir amb "satisfacció" la decisió del Suprem, tot i que el president de l'entitat, Emilio Silva, va dir ahir a Europa Press que dur a terme un judici d'aquestes característiques contra Garzón és un "insult a les víctimes de la dictadura". El jutge, per ara, ha guanyat un petit pols.
