No és habitual que no es conegui el contingut de les reunions a què assisteixen més de dues persones, siguin del que siguin. Al tancament d'aquesta edició la reunió segueix i encara que no hi hagi acord volen seguir negociant els pròxims dies. Normalment, abans que les cimeres s'acabin, hi ha algú que n'explica part del contingut per telèfon o bé a la sortida. Però no ha estat el cas: han decidit no dir-ne res. Exposen que quan acabin enviaran un comunicat o faran una roda de premsa per explicar el contingut del document resultant o els motius del desacord. No s'adonen que mentre duren els esdeveniments rellevants coneguts, els mitjans de comunicació tenen el dret i deure d'informar.
D e la reunió d'aquests dos dies se n'ha conegut l'evolució temporal, però no se n'ha volgut comunicar el lloc ni el contingut. El govern espanyol ha anunciat un derbi futbolístic, en què va dir que batallaria per guanyar, però no vol deixar entrar ningú a l'estadi. El millor hauria estat no conèixer el partit, i això és el que hauria volgut l'executiu espanyol. Van ser els sindicats els que van anunciar la trobada al màxim nivell, i el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va veure obligat a confirmar-la tímidament. El govern espanyol sap que l'únic antídot per al malentès és el silenci. Quan no es fa així, el segon que parla acostuma a trobar que el primer que ho ha fet s'ha equivocat.
E l problema és que el govern espanyol no sap com fer-ho per organitzar informativament reunions amb sindicats. Ho ha provat intentant amagar la reunió i deixant els periodistes al carrer i deixant-los entrar dins l'edifici on es negocia. Ara que hi ha tan poc a amagar, vol provar d'amagar-ho tot.
