La gracienca plaça de les Dones del 36 va establir les bases del debat sobre la gestió de l'espai públic a Barcelona. Les dues reixes que, de nit, impedeixen l'entrada de la gent -la que no hi té un pis, òbviament- a aquest espai han marcat de manera irreversible la breu història d'una plaça a la qual les mateixes Dones del 36 han assegurat no tornar a posar els peus fins que no sigui un espai d'accés lliure durant les 24 hores del dia. Aquesta plaça, que a la pràctica funciona com un interior d'illa de l'Eixample i es tanca quan arriba el capvespre, ja va néixer amb els tancaments incorporats, però des de la inauguració oficial, l'agost del 2009, altres espais de la ciutat han volgut imitar el model i sumar les reixes a la seva fesomia per ajudar a pal·liar problemes d'incivisme o convivència.
L'última a reivindicar l'entrada a aquest selecte grup d'espais d'accés restringit -treballadors de Parcs i Jardins fan la ronda diària per tancar-los quan es pon el sol- ha estat la plaça del Rei, que, des de fa uns dies, els veïns han vestit amb pancartes reivindicatives. Demanen poder dormir i per fer-ho exigeixen a l'Ajuntament el tancament nocturn de la plaça per reduir-hi els decibels. Una petició que, ara per ara i en plena recta final del mandat, el consistori no ha entrat a valorar, però que torna a posar sobre la taula el pes de l'urbanisme a l'hora de facilitar la convivència.
Al mateix districte de Ciutat Vella, de fet, s'hi han viscut els dos últims precedents de reixes en nom de la convivència. Dos casos molt diferents que tenen en comú, però, que tenen l'origen en una petició veïnal. Es tracta de la plaça Vila de Madrid, també al barri Gòtic, a tocar de la Rambla des del carrer Canuda, i el mercat de la Boqueria, on, sobretot a partir dels problemes de prostitució arrelats -i esbombats amb altaveus l'estiu del 2009-, l'Ajuntament va optar per atendre la petició dels comerciants i instal·lar-hi el tancament perimetral a les nits.
En el cas de Vila de Madrid, el procés va ser força més dilatat. Després de prop d'un any i mig de converses entre veïns i districte, es va optar per aplicar un pla de catorze mesures, entre les quals hi havia el tancament nocturn de la part central i la presència d'un guarda de seguretat durant el dia per controlar l'espai museístic de la via sepulcral romana que hi ha a la plaça. També s'hi va instal·lar una àrea infantil per afavorir l'ús diürn de la plaça, tal com l'Ajuntament intenta fer en altres punts conflictius, com ara la plaça George Orwell, amb l'objectiu de canviar la imatge i el públic potencial dels espais. També davant de la sala de venipunció de Baluard es va intentar una actuació similar amb la instal·lació de cinc taules de ping-pong, que, tot sigui dit, no van atraure gaire públic a la zona.
Fonts municipals argumenten que es tracta d'actuacions molt puntuals i adaptades a cada circumstància, però alguns representants veïnals ja han posat el crit al cel pel progressiu tancament de l'espai públic. El president de la Federació d'Associacions de Veïns, Jordi Bonet, ja explicava en la seva primera entrevista a l'ARA que "la creació de comunitat i de civisme no arribarà fruit de prohibicions i tancaments".
