OCI
Crònica 16/04/2012

Repte d'atletes, cotxets i bèsties

M.o.
2 min
Com és habitual a la Cursa d'El Corte Inglés, molts pares i mares van optar per córrer empenyent els cotxets dels nens.

BARCELONACórrer -com degustar gintònics- està de moda. Ho demostra la bona salut de la Cursa d'El Corte Inglés, que en la seva 34a edició va assolir, ahir, la millor xifra de participació des de l'any 1997. Tot i que lluny encara dels 109.457 participants de rècord de l'any 1994, apareix reforçada com la cursa popular europea amb més participants. Fins a 65.453 persones van programar el despertador en diumenge per sortir a córrer durant més de 10,7 quilòmetres. D'aquestes persones, 7.613 ho van fer amb xip i l'objectiu clar d'assolir una marca. La resta -tot i les ganes lògiques de fer un bon temps- reforçaven el caràcter popular de la convocatòria i, en molt casos, corrien en modalitats a banda, com ara la d'empènyer cotxets, carretejar patinets de fills que a mitja cursa van renunciar al seu paper de corredors o la d'arrossegar una bèstia de grans dimensions.

En aquesta última modalitat es va imposar el drac de tres metres i mig -sobre rodes- que anaven empenyent els membres de la Colla de Drac i Diables de la Sagrera. Va marcar un temps mitja hora més ràpid que el pollastre que movien els Diables del Prat i que ja ha corregut la cursa sis vegades.

Mentre el guanyador, Abderrahim el-Jaafari, creuava la línia de meta tot just després de 32 minuts i 43 segons de cursa, els últims corredors sortien de la plaça Catalunya per començar a córrer. Ho feien amb els crits d'ànim constants de l' speaker esportiu Xavi Andreu, que al principi els recordava que "el més important és acabar" i quan s'acostaven a la meta els exigia "una última esprintada". Incombustible.

En el grup dels últims a aconseguir espai per començar la cursa, clar predomini de cotxets i declaració sincera d'intencions entre molts dels participants. "Nosaltres no pujarem a Montjuïc, ens saltarem el tram dur ", confessaven la Núria i la Yunuen, que corrien amb els cotxets dels seus fills. La carta de trampes, però, era més extensa.

'Trampes' en categoria cotxet

Alguns, com l'Esther i el Jordi, reconeixien que havien començat la cursa amb els seus fills, l'Aitana i el Gerard, només a uns minuts de la meta. Van córrer de plaça Universitat a plaça Catalunya, però estaven convençuts que, l'any que ve, la farien sencera. El Marc i l'Èlia Bonet, de dos anys i nous mesos, en canvi, sí que van assolir els 10,7 quilòmetres sense dreceres i, això sí, còmodament adormits al cotxet doble que empenyien els seus pares. Van aconseguir una bona marca en categoria cotxet. En l'àmbit caní, molt popular a la cursa, el Jack, un jove Schnauzer, va quedar entre els primers després de retallar trenta minuts a la seva marca de l'any passat.

Competició a banda, la Cursa també va servir per recaptar menjar per al Banc d'Aliments. Més de 4.000 quilos, remarcava el president de l'entitat, Antoni Sansalvadó, que destacava que, a més, molta gent els havia conegut a través d'aquesta cita esportiva.

stats