Una vaga de resultat incert

Les preguntes

1. Quin balanç fa de la vaga?
2. En vindran més?
3. Rajoy ha de suavitzar la reforma?

Ferran Requejo

1. En el moment en què responc aquestes preguntes no tinc les xifres definitives. I preveig que, com sempre, hi haurà guerra de dades. La convocatòria de vaga general estava cantada des del moment en què es tira endavant una reforma laboral que no ha estat pactada amb els sindicats i que té un marcat to empresarial. És una vaga d'expressió que demostra un malestar que va més enllà de la reforma que ha engegat el govern de Mariano Rajoy. Des de l'any 2008, quan va començar la crisi, hi ha una forta desafecció i un emprenyament cap a aquesta situació. Fins i tot hi ha gent que es manifesta sense estar d'acord amb els sindicats. Uns sindicats que farien bé de no vendre un èxit de la vaga com un èxit propi.
2. Molt probablement no hi haurà una altra vaga com aquesta, almenys a curt termini. D'aquí dos mesos, el més probable és que una protesta com aquesta no tingués èxit. Segurament no canviaria res. El drama real és la política socioeconòmica actual. A Catalunya, a més, tenim el problema afegit del dèficit fiscal. És a dir, patim doblement.
3. El més probable és que Rajoy no la suavitzi, aquesta reforma laboral. Cal tenir en compte que té majoria absoluta a Espanya, però que la seva posició a Europa és més aviat dèbil. El problema, en origen, és no haver arribat a cap acord ampli abans de fer la reforma, però ara ja està tot dat i beneït. Qualsevol moviment cap enrere de Rajoy amb la reforma laboral serà interpretat com una debilitat des d'Europa.

David Murillo

1. En el moment de respondre aquestes preguntes no conec dades definitives, però el cert és que la vaga és comprensible. Hi ha aspectes de la reforma que són negatius, però el més probable és que no passi res després de l'aturada d'ahir. Espanya no pot frenar ni la dinàmica europea ni els mercats. I s'ha d'admetre que el nou govern havia d'assumir el repte de dur a terme una reforma laboral.
2. Seria possible, sí. Hi haurà més mesures econòmiques per part del govern espanyol. Seguiran les polítiques d'austeritat -que, ja que hi som, considero que no són suficients per sortir de la crisi-, per tant, el més probable és que hi hagi més protesta social. Ara bé, com deia abans, Europa i els mercats pressionen Espanya, i les mesures seguiran el seu camí.
3. S'ha de suavitzar la reforma? No m'agradaria respondre. Però el que sí que és evident és que Rajoy no la retocarà. De fet, no pot fer marxa enrere: Alemanya, Europa i els mercats pressionen. Cadascú fa el seu paper: l'executiu reforma, els sindicats fan protestes al carrer.

Ivan Gordillo

1. El seguiment ha estat ampli i el balanç és positiu. S'ha fet més visible l'aturada que en la vaga del 2010. Aquesta vaga general es produeix, precisament, perquè la situació econòmica és exactament la mateixa que fa dos anys. És una vaga molt seguida, malgrat la posició dels sindicats majoritaris -CCOO i UGT-, que en els últims anys ha tingut una actitud molt pactista envers al govern espanyol.
2. Si les coses segueixen com fins ara, inevitablement el malestar seguirà creixent. A mesura que es retallin drets, augmentarà el malestar social. En aquests últims anys s'ha beneficiat tot el que està relacionat amb les rendes de capital. I estic convençut que hi haurà més protestes, també contra aquest última apreciació.
3. No sé què farà Rajoy amb la reforma laboral. Sí que tinc clar què hauria de fer: retirar-la directament. Perquè les polítiques econòmiques que destil·la el nou govern no són les millors. Tenen majoria absoluta, sí, però això no els legitima per governar sense tenir en compte la ciutadania: el seu percentatge de vots és només del 20% del total dels electors que van votar el 20-N.

Antonio Argandoña

1. El problema de la vaga és que tothom protesta per coses diferents. En altres paraules: no es fa la protesta, únicament, per demanar que govern i sindicats es reuneixin. A més, considero que si els sindicats fan aquesta vaga és per mantenir la seva posició preeminent en el marc de la negociació col·lectiva, no pas per fer un favor als treballadors. Segurament estan alertats perquè la reforma laboral deixa els sindicats sense el monopoli que han mantingut fins ara. I són precisament ells els que s'han negat a acceptar que les coses canviessin fins que Mariano Rajoy ha fet aquesta reforma.
2. Depèn de com valori la vaga la societat espanyola. En tot cas, m'atreveixo a dir que no hi haurà més vagues generals. Sí que hi haurà, però, protestes per assumptes més concrets. De fet, una nova aturada general seria una declaració de guerra al govern per part dels sindicats. A més, això només perjudicaria la situació espanyola als mercats, i no té sentit apuntar-se a la deriva grega. Una deriva en la qual entraria Espanya si hi hagués una altra vaga general. El que el país necessita és un negociació àmplia per sortir de la crisi.
3. Crec que no la suavitzarà. Tot i que és evident que la reforma laboral admet millores. Entre tots caldria corregir segons quins àmbits del paquet legislatiu. És com quan vas al metge: hi has de tornar al cap d'uns dies per veure si la medicació ha fet el seu efecte. El que no pot ser és que es rebutgi de manera radical, d'entrada, la reforma.

Teresa Garcia-Milà

1. En el moment de respondre aquesta pregunta no tinc dades definitives sobre el seguiment de l'aturada general, però fins ara he parlat amb gent del meu entorn que ha anat a treballar i amb gent que ha decidit fer vaga.
2. Crec que no n'hi hauria d'haver més a curt termini. Però n'hi podria haver, en funció de la força que agafi la repercussió d'aquesta vaga. Seria una equivocació fer-ne una altra. El país està en una situació en què el que cal fer és reconduir el moment actual. Produir, treballar. La vaga no serveix perquè no contribueix a arreglar les coses. I aquesta certa tensió social que es genera no ajuda a revertir la situació.
3. No crec que ho hagi de fer. L'ha de mantenir. Certament, les coses es podrien haver fet amb més ordre. Però era una reforma imprescindible. Considero que és una modificació que no fa perdre drets als treballadors -en tot cas, fa perdre segons quins drets adquirits per alguns treballadors- i que va encaminada a captar gent que està a l'atur. Se'n poden treure beneficis a mitjà i llarg termini.