Què hem de fer si no sabem què fer? La resposta no és fàcil. Els materials de construcció estan a un nivell mínim, miserable. Mínim perquè la demanda està al voltant del 20% del que va ser el 2007, i miserable perquè els preus estan, en molts casos, per sota dels costos directes.
Venem poc i amb pèrdues, i davant d'aquesta situació el sector té poc marge: resistir o tancar.
Nosaltres no podem exportar. El baix, avui baixíssim, preu del nostre producte, amb relació al seu pes o volum, no pot absorbir cap cost de transport.
Nosaltres no tenim la sortida de la innovació. En el nostre sector, la innovació s'adreça a la competitivitat interna, però no és generadora d'augment de demanda. Una nova classe de ciment no generarà la construcció de més ponts.
Nosaltres som a l'economia d'un PIG [Portugal, Irlanda, Grècia] que ni té reserves, ni crèdit, ni permís per gastar. Europa ens vigila i amb raó. El nostre futur és a l'evolució de l'economia mundial. Per tant, només pensant en l'economia internacional trobarem dades per prendre decisions.
¿I què pensem de la futura evolució de l'economia mundial? Doncs que serà positiva. Avui ja és positiva, el creixement del PIB mundial està al 5%. El problema és que el creixement d'Europa està per sota i, només si Europa creix per sobre de la mitjana, nosaltres tenim futur.
I Europa té futur? Té un bon futur? Sí, segur, el nivell social (democràcies consolidades, estat del benestar...) i el tecnològic garanteixen una recuperació de la competitivitat i, com a conseqüència, nosaltres tenim garantit un futur.
I finalment, ja sense excusa, quina és la meva resposta a la pregunta què hem de fer? Aguantar, principalment aguantar. Qui tanqui esperant la tornada de temps millors té el perill de les verges imprudents de la paràbola, que quan el nuvi va arribar estaven adormides.
Mantenir-se, resistir, qualsevol sinònim pot servir en aquests moments de greu crisi econòmica i d'incertesa. Esperar activament, com el jugador que escalfa per la banda, esperant ser cridat per entrar en joc. Mantenir la musculatura a to per poder donar rendiment, en cas d'una substitució. No córrer sense sentit per entrar més cansat que el substituït.
Esperar a la banqueta és molt perillós, normalment no et fas veure, no et criden i, si arribes a entrar en joc, et lesiones.
Què hem de fer, per tant, ara mateix? No queda una altra reacció: resistir activament.
