MADRID.La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va demanar ahir al Ministeri d'Educació que "valori" si l'aplicació dels canvis que implica l'entrada en vigor del nou batxillerat de tres anys "es pot fer amb els recursos econòmics actuals" o bé si val més "posposar" aquest canvi "per a altres moments amb una altra disponibilitat econòmica". Segons la consellera, l'impacte de la mesura sobre els pressupostos és "un gran impediment" per a l'aplicació del nou sistema.
Rigau va fer aquestes manifestacions durant un esmorzar informatiu a Madrid organitzat per l'Associació de Pares d'Alumnes (COFAPA) en què, entre altres coses, va analitzar l'impacte que pot tenir la nova planificació de l'ESO i el batxillerat que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Amb el nou sistema es reduirà un any l'ESO i s'ampliarà un any el batxillerat, però es mantindrà l'obligatorietat d'estudiar fins als 16 anys, de manera que els alumnes hauran de fer obligatòriament un any de batxillerat o de FP de Grau Mitjà.
Aquest fet, segons Rigau, tindrà efectes sobre bona part dels centres catalans, que haurien d'adaptar la seva estructura. Com a exemple, va recordar que hi ha 419 centres que només ofereixen ESO i que "o es reconverteixen o no tindran alumnes de secundària", perquè "per un any cap pare matricularà" el seu fill en aquests centres "si després han d'acabar l'ensenyament obligatori en un altre institut".
Els canvis, segons la consellera d'Ensenyament, comportarien fortes inversions en edificis en un moment en què la crisi econòmica limita els pressupostos. "Estem massa cansats d'invertir en totxana, i cal invertir en formació", va dir abans de recordar que la qüestió dels diners pot ser "un gran impediment" per posar en marxa la mesura, perquè implicaria destinar recursos a modificar aules i estructures dels centres educatius. Rigau també va defensar el model d'immersió lingüística: "És bo que expliquem les coses a Madrid igual que a Catalunya", va dir.
