ELECCIONS A LA PATRONAL ESPANYOLA
Crònica 19/12/2010

Rosell acaricia la presidència

Dimarts se sabrà qui serà el nou president de la CEOE , l’encarregat de liderar la transformació que necessita la patronal. Rosell és el favorit, però Herrero no abandona i recorre a la política per guanyar vots.

E.freixa / M. Codolar
3 min
Joan Rosell durant un esmorzar informatiu a la capital espanyola

BARCELONA/MADRIDHi ha emoció continguda entre l’empresariat català a dos dies de les eleccions a la presidència de la CEOE. Joan Rosell ho té “bé per guanyar”. Aquesta és la valoració cauta que es pot sentir a Madrid, després de veure confirmats suports importants per al candidat català, com ara el del líder de la patronal madrilenya (CEIM), Arturo Fernández.

Malgrat que els 241 avals presentats li posen l’etiqueta de favorit, el seu únic rival, Santiago Herrero, reivindica que la seva candidatura compta amb el suport del 63% dels vots (820 en total) amb “noms i cognoms” i es presenta com l’autèntic candidat capaç de portar el canvi a la CEOE.

La campanya ha entrat ja en temps de descompte. Fonts properes a Rosell asseguren que s’ha reunit amb tothom, que ha parlat amb totes les organitzacions territorials i sectorials per explicar-los el seu projecte, que vol que sigui unitari. S’ha endut el reconeixement de moltes d’aquestes organitzacions en forma de suport explícit, però el vot és personal i secret i caldrà esperar a dimarts per saber si ha convençut o no.

Divendres els nervis o l’afany de victòria van empènyer Herrero a utilitzar un discurs polític per esgarrapar vots. El líder dels empresaris andalusos va declarar que és l’únic capaç de garantir “la unitat d’Espanya” i va qüestionar la idoneïtat de Rosell especulant sobre la seva tendència política. “Nosaltres no tenim algú que es manifesta en contra del Tribunal Constitucional i defensa un concert que no compartim”, va etzibar Herrero.

Un català a Madrid

El discurs anticatalà de part de l’empresariat madrileny no és difícil de trobar. Ho explicaven aquesta setmana un grup d’empresaris catalans que treballen a Madrid.

El mitjans més conservadors espanyols ja fa dies que van posar el crit al cel amb la presència de Rosell a la manifestació contra la sentència de l’Estatut. El van acusar de falta d’implicació amb la patronal i fins i tot el van qualificar de “clarament independentista”.

El Confidencial Digital deia que Rosell estava en contra de la unitat de mercat perquè havia anat a la manifestació. El seu programa, la seva trajectòria, les seves idees o inquietuds o fins i tot les seves declaracions no interessaven. El fet que fos català és el que molestava. Tot i que, políticament, Rosell és vist com un espanyolista a Catalunya i un catalanista a Madrid; econòmicament és ben valorat tant pels uns com pels altres.

Mai busca l’enfrontament i només es mulla en qüestions econòmiques. Una bona demostració ha estat l’última roda de premsa que va oferir a Madrid aquesta setmana. Les preguntes es van acabar aviat perquè no entrava en temes polèmics.

Rosell considera que el concert econòmic és una possibilitat que cal estudiar i diu que a la manifestació en defensa de l’Estatut hi va anar perquè li ho va demanar la junta de Foment del Treball. L’única independència que va defensar és la de la CEOE com a veu dels empresaris.

L’esperança en Rosell és gran entre els empresaris catalans de Madrid. “Serà la bomba”, deia una jove emprenedora. Una altra explicava que la imatge dels empresaris catalans podria començar a canviar amb la presència de Rosell a la CEOE. El directiu d’una multinacional assentia amb el cap. El que li demanen és senzill: que els deixi fer. Liberalisme. No dubten que Rosell no farà política. Són empresaris. Cada cosa al seu lloc.

Més participació dels empresaris

Mentrestant, a la seu de la CEOE s’ultimen els preparatius per a les eleccions, les primeres que impliquen realment una tria, ja que des del naixement de la patronal (el 1977) sempre s’havia arribat al consens per una candidatura única.

Això també pot ser un reclam per a una implicació més gran dels empresaris, i fonts de la patronal confien que la participació superi el 35% que de mitjana es registra en aquestes ocasions.

stats