Rosell fa equilibris per evitar enemics

Madrid.Joan Rosell ha complert aquesta setmana els primers cent dies al davant de la patronal espanyola. Les primeres eleccions de la CEOE amb més d'un aspirant a la presidència des de la seva creació, el 1977, no van ser fàcils per al candidat català. Li van retreure la participació en la manifestació del 10-J i la seva posició favorable al desplegament del nou Estatut, així com que no es manifestés ferm defensor de la unitat de mercat. Però es va proposar recuperar la unitat i l'empresariat considera que ho ha aconseguit. Fins i tot els candidats perdedors, el president de la patronal andalusa, Santiago Herrero, i el de la tecnològica, Jesús Banegas, estan calmats.

Els elogis dels secretaris generals d'UGT i CCOO eren impensables en l'etapa de Díaz Ferrán. Per això el govern espanyol l'utilitza reforma rere reforma, per encarrilar-les amb els representants sindicals. Tampoc era imaginable la participació de la patronal a les reunions d'empresaris amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, com la que es va fer dissabte passat amb 40 grans empresaris. Des que és president, la seva principal virtut ha estat explotar la seva vàlua com a negociador. Però per molts aquest també és el seu principal defecte perquè "li resta ambició" i no li permet defensar "amb prou fermesa" els interessos empresarials.

A la CEOE hi ha molts líders diferents, i com és evident, moltes opinions discrepants. El president té les seves i les defensa en petit comitè o en petits fòrums, com el de dimarts passat, en què es va quedar sol posicionant-se favorable al copagament sanitari. Però habitualment no manifesta què pensa als mitjans ni s'ha posicionat clarament pel que fa al mercat únic que part de l'empresariat reclama entès com una homogeneïtzació o centralització de la manera d'interpretar o elaborar la concreció de les normes de seguretat o mediambientals.

A l'ombra

Per això els últims mesos s'han creat uns quants grups d'empresaris que actuen en paral·lel a la CEOE. Demanen més contundència en els posicionaments de la patronal, i Rosell no els vol al marge. Els dóna el vistiplau i fins i tot n'anima la creació i les seves iniciatives, tant si les comparteix com si no. Les gestiona des del recentment creat departament d'organitzacions i empreses associades. D'aquesta manera, la unitat de la patronal espanyola no es trenca, la direcció està informada del que fan i deixen de fer, i els grups es comprometen a no assumir la tasca negociadora que, segons la llei, només correspon a la CEOE. La feina que fan no és sempre la mateixa. Alguns es limiten a trobar-se amb representants polítics periòdicament, com Pont Aeri, mentre d'altres presenten informes perquè es tinguin en compte en les decisions que els puguin afectar i que s'hagin de prendre.

Aquesta és la funció del Consell Empresarial per la Competitivitat (CEC), liderat per l'expresident de l'Institut de l'Empresa Familiar, Fernando Casado. Els 18 grans empresaris que formen part d'aquest lobi van signar un document on figurava la seva pròpia proposta per reformar la negociació col·lectiva. El text per pressionar l'executiu es va debatre dins la patronal espanyola abans d'enviar-lo al president José Luis Rodríguez Zapatero, segons van indicar fonts empresarials.

Les diferències entre l'informe lliurat al president espanyol i els plantejaments de Rosell són clares. Aquests empresaris són partidaris de vincular els sous i la productivitat, flexibilitzar la regulació dels horaris i de la jornada laboral i que els convenis no es renovin automàticament si no hi ha acord. Aquest "lobi a l'americana" que es va crear "per afavorir la marca Espanya" només té un mes de vida, però durant les properes setmanes ja ha anunciat que té intenció de presentar diversos informes, i "no només sobre la negociació col·lectiva i la reforma laboral". Rosell ha passat els cent dies de gràcia amb una idea: buscar el consens entre les empreses espanyoles al preu que sigui, fent els equilibris que calguin.