ENVIAT ESPECIAL A DEAUVILLE (FRANÇA)Rússia va fer ahir un pas endavant i va demanar per primer cop que l'actual president de Líbia, Muammar al-Gaddafi, deixi el poder. Ho va fer a la cimera del G-8 que ahir es va acabar a la població francesa de Deauville després de dos dies de discussions sobre l'actual situació política i econòmica al món.
Rússia mediarà a Líbia. Medvédev deixa caure Gaddafi i vol fer de mitjancer al conflicte
"Se n'ha d'anar". Amb aquesta simple frase a la declaració final de la cimera del G-8, Rússia fa un pas cap a la coalició de països contra Gaddafi, que lideren França i el Regne Unit. El president rus, Dmitri Medvédev, va ser ahir explícit a Deauville quan, per primer cop, va reconèixer que "la comunitat internacional ja no considera Gaddafi el president de Líbia".
Sobre aquesta base, Rússia es va postular per intentar una mediació entre el règim de Trípoli i els rebels de Bengasi. "Som els únics que mantenim contactes amb les dues parts -va dir Medvédev- i sempre hem estat contra la guerra i la violència", va concloure abans d'anunciar l'enviament d'un mediador seu a Líbia per intentar l'acord entre el règim i els opositors.
Una nova amenaça a Síria. El G-8 adverteix de "noves mesures" si continua la repressió
Els vuit grans països reunits a Deauville van reclamar al règim de Baixar al-Assad que aturi la violència i la intimidació contra la població civil amb l'amenaça d'estudiar "altres mesures" contra el govern siri més enllà de les sancions dels EUA i la UE que ja estan en vigor.
"Això obre la porta a un pronunciament contra Síria en el marc del Consell de Seguretat de l'ONU", va assegurar ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, una declaració que donava a entendre que Rússia havia reconsiderat les reticències que havien frenat fins ara una condemna en aquest marc.
Però el president rus, Dmitri Medvédev, va tallar les especulacions de soca-rel: "Estem contra les sancions a Síria perquè no serveixen per a res, com ha quedat clar a Líbia, i ens oposarem a un pronunciament del Consell de Seguretat de l'ONU en aquest sentit", va dir Medvédev.
Suport a les revoltes. El G-8 va comprometre 28.000 milions d'euros per als països àrabs
"Si no ajudem econòmicament Tunísia i Egipte en la nova etapa que han encetat, donarem ales a l'extremisme, al terrorisme i a la immigració il·legal". Aquest va ser l'argument del primer ministre britànic, David Cameron, per justificar una important despesa econòmica en temps de retallades al seu país.
Els principals beneficiats seran els dos països àrabs on la revolta ha triomfat i se n'hi aniran afegint d'altres, com ara Líbia, si hi ha compromisos en el camí de les reformes polítiques. "Mai no en tindríem prou", va fer broma el primer ministre tunisià, Béji Caïd Essebsi, que va ser al G-8. Però tot i això, es va mostrar satisfet del suport econòmic -ajudes directes, inversions i préstecs de l'FMI o del Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament- promès pel G-8 amb el suport també dels països del Golf.
EUA, preocupat per Grècia. La delegació nord-americana adverteix de l'amenaça grega
"Els riscos de davallada econòmica persisteixen i els desequilibris interns i externs són una font de preocupació". Amb aquesta frase a la declaració final de la cimera del G-8, els Estats Units deixen constància de la seva preocupació per la situació grega, que, lluny d'estar sota control, amenaça d'endarrerir també la seva recuperació econòmica.
Les exportacions dels Estats Units es ressenten de tenir un euro afeblit per la crisi del deute a Grècia, i l'economia a l'altra banda de l'Atlàntic no acaba d'arrencar.
