Ryanair iguala la suma d'Iberia i Vueling a Espanya

Barcelona.Quan fa cinc anys Michael O'Leary, l'histriònic conseller delegat de l'aerolínia irlandesa de baix cost Ryanair, deia que aviat prendria a Iberia l'hegemonia del transport aeri de viatgers a Espanya, qui més qui menys se'n reia. Ara, amb les últimes dades d'Aena a la mà -corresponents al trànsit d'agost-, Ryanair és l'indiscutible dominador del mercat aeri espanyol. Amb 19,7 milions de viatgers transportats a Espanya entre gener i agost d'aquest any, supera en un 61,51% la quantitat registrada per la principal aerolínia espanyola, Iberia, amb 12,2 milions d'usuaris.

És més, l'ascens de la low cost irlandesa és tan espectacular que ja pràcticament iguala en nombre de viatgers la suma d'usuaris d'Iberia i Vueling (la companyia de baix cost participada en un 45,85% per Iberia) a Espanya, que van transportar conjuntament 19,98 milions de passatgers durant els primers vuit mesos de l'any. Ryanair ja havia assolit el lideratge a Espanya durant alguns mesos del 2010, però la consolidació d'aquesta primera posició en el rànquing d'aerolínies ha estat possible gràcies a la irrupció a l'aeroport de Barcelona, que es va consumar el setembre passat.

La companyia aèria ha fixat una potent base d'operacions al Prat -opera 28 rutes des de l'aeroport barceloní-, on ja és la tercera aerolínia, amb 2,23 milions de viatgers, al darrere de Vueling (5,12 milions) i Spanair (2,98 milions), les dues amb base operativa a la capital catalana. L'agressivitat comercial de Ryanair, acostumada a rebentar preus i fer volar els seus avions més hores que cap altre competidor, ha obligat especialment Vueling a estrènyer-se els cordons i rebaixar els preus dels seus bitllets. Per aquest motiu és cada cop més habitual veure ofertes com les que acaba de llançar la companyia presidida per Josep Piqué: un milió de places des de 29,99 euros per trajecte. Vueling continua apostant pels viatgers de negoci, però la transformació més destacada és oferir vols de connexió. La companyia amb seu a Barcelona també ha optat per obrir bases fora d'Espanya.

Bases a Tolosa i Amsterdam

Vueling recentment ha obert bases a Tolosa i Amsterdam, i en pensa obrir més. És la manera de sobreviure al gegant irlandès, que provoca una sacsejada a cada aeroport on opera. Durant la primera meitat de l'any, Vueling ha vist reduir el resultat net d'uns beneficis de 7,13 milions d'euros (primer semestre del 2010) a unes pèrdues de 19,59 milions, tot i incrementar els ingressos en un 1%, fins als 356,92 milions.

Spanair, amb menys pulmó financer que Vueling (la low cost té 277 milions a la caixa i Spanair busca una injecció de 150 milions), no pot permetre's abaixar preus i busca diferenciar-se per la seva oferta: un servei de més qualitat i una aposta per fer de Barcelona un hub o centre de connexions intercontinental.

La companyia irlandesa es caracteritza per una política de costos espartana i una operació ultraeficient. La pregunta que molta gent es planteja és: ¿si Ryanair pot fer-ho, per què no ho fan els seus competidors? No poden, i menys en l'actual context de crisi econòmica. Ryanair ha teixit una xarxa de vols a Europa tan potent que es pot permetre oferir preus irrisoris en algunes rutes i fins i tot que siguin deficitàries durant un temps mentre guanya diners en moltes altres. És la companyia més rendible d'Europa amb molta diferència. En el seu primer trimestre fiscal (entre abril i juny d'aquest any) ha guanyat 139,3 milions d'euros, un 1% més que durant el mateix període de l'any passat. Els ingressos han estat de 1.155 milions, un 29% superiors.

Però el que ha fet més famosa Ryanair ha estat la seva política d'ingressos a partir de subvencions. L'aerolínia ha assolit el lideratge a Espanya gràcies a la seva implantació en aeroports secundaris i a la reclamació de sucoses ajudes a les administracions locals i cambres de comerç de cada territori. En una denúncia de l'any passat davant les autoritats de Competència de la UE, Air France xifrava en 660 milions d'euros les ajudes anuals que rep Ryanair a Europa.

A més, a la companyia no li tremola la mà quan amenaça d'abandonar un territori si creu que no se li paga el que considera que mereix. És el cas dels aeroports de Girona i Reus. Si bé Ryanair ha contribuït a l'augment del trànsit a Barcelona (entre gener i agost ha crescut un 20,5%, fins als 23,1 mi lions de passatgers), també ha estat decisiva en la retallada de Girona, que ha experimentat una caiguda del 36,3%, fins als 2,25 milions d'usuaris.

Retallada a Girona i Reus

L'aerolínia ha amenaçat d'abandonar Reus a la tardor i de reduir a la meitat la seva oferta des de Girona si no augmenten les ajudes econòmiques. Ryanair va arribar a Girona a finals del 2002. Aquell any l'aeroport de la Costa Brava va registrar 557.187 passatgers. Només sis anys més tard, el 2008, en va acollir 5,51 milions. Nou de cada deu passatgers utilitzava un avió de Ryanair. És el mateix cas que Reus, que va assolir el seu rècord el 2009, amb 1,71 milions de viatgers. La companyia irlandesa va instal·lar a Girona la seva primera base espanyola l'any 2004.

Tornant al lideratge de Ryanair a Espanya, una dada aclaparadora: el 2005 l'aerolínia de baix cost sumava 6,41 mi lions de passatgers en el mercat espanyol. Aquell mateix any Iberia en va registrar 27,64 milions. A hores d'ara, a més, Espanya ja suposa un terç del negoci de Ryanair.