Protecció de mínims per a un edifici amb segell Puig i Cadafalch

BARCELONA.Ja fa anys que el bloc es va buidant. El primer símptoma que alguna cosa es movia va ser el tancament del famós restaurant La Cuineta, i l'última botiga dels baixos en va firmar la marxa el desembre del 2007. El número 5 del carrer de Freneria, al xamfrà amb el carrer de la Pietat i just darrere de la Catedral de Barcelona, ja està completament buit a l'espera d'un projecte immobiliari que pretén ampliar fins a 17 la dotzena de pisos actuals.

El tema podria quedar com una simple operació immobiliària, un negoci que se les haurà de veure amb el context de crisi actual, però es tracta de la finca on l'artista modernista Alexandre de Riquer va instal·lar-hi la seva casa-taller a les dues plantes superiors. Més: aquest espai va ser reformat seguint un projecte de Puig i Cadafalch, tal com va posar de manifest l'historiador de la ciutat Lluís Permanyer el 2001. L'últim inquilí de l'àtic, buit des de finals dels 90, va ser l'Arxiu Mas, que posteriorment es va traslladar a la Casa Amatller.

Es tracta d'un espai d'alt valor arquitectònic que compta amb petites joies com una escala d'ebenisteria amb filigrana entre les dues plantes, arcs gòtics a les portes, una treballada llar de foc o els grans vitralls amb vistes a l'absis de la Catedral. Tot amb segell Puig i Cadafalch. Aquestes credencials, però, no l'han fet mereixedor d'una plaça al catàleg de patrimoni protegit de la ciutat de Barcelona, que només recull com a element important els fonaments de la finca pels vestigis de l'antiga ciutat romana.

Davant l'evidència del valor arquitectònic de l'antiga casa-estudi d'Alexandre de Riquer, però, l'Ajuntament assegura que com a condició a la concessió de la llicència d'obres es va demanar als propietaris un informe historiogràfic del dúplex superior, així com un projecte de reforma que es comprometés a respectar alguns dels elements més destacats de l'immoble: la llar de foc, els vitralls i l'escala. La resta queda a mans de Valldenau SL, impulsora del projecte.

La reforma, que té la llicència concedida des del mes de juny, preveu una rehabilitació integral de la façana i la instal·lació d'un ascensor que connecti les diferents plantes, però haurà d'encaixar com sigui la conservació dels objectes protegits amb segell Puig i Cadafalch. No ha regit, doncs, la campanya de veïns com l'escriptor Josep Vicens-i-Planagumà que, quan va notar els primers moviments a la finca, va contactar amb Gracmon, el grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis de la UB, per reivindicar que l'espai es mantingués intacte. La protecció aplicada serà només de mínims.

La història de la família De Riquer a la finca del carrer de Freneria es va iniciar l'any 1893, quan la dona d'Alexandre, Dolors Palau, va heretar del seu pare una quarta part de l'immoble. Quatre anys més tard, comprava a la mare i als germans la resta de la propietat i la família s'instal·lava a les dues plantes superiors i n'encarregaven la reforma a Josep Puig i Cadafalch. Cadascuna de les dues plantes té 281 metres quadrats, espai més que suficient per al taller de l'artista -a la planta de dalt-, i el domicili de la seva nombrosa descendència -cinc fills i una filla-. L'estudi va servir durant els seus anys daurats per a activitats culturals de tota mena. El mateix Eugeni d'Ors, al Glossari, descriu el taller com "la nostra Escola". Finalment, De Riquer es va traslladar el 1917 a Mallorca.

Fins ara, però, a la finca hi ha hagut pocs avenços: només la instal·lació d'una malla protectora a la façana per evitar despreniments. L'últim comerç dels baixos, la botiga de bijuteria que regenta la Rosa Maria Jordà, va acabar el seu contracte de lloguer a finals del 2007 i es va traslladar al carrer de la Llibreteria. Des d'aquell moment, el bloc està buit a l'espera del projecte i desperta tota mena de suspicàcies entre els veïns.