BARCELONA.Standard & Poor's va rebaixar ahir un esglaó la nota de 10 bancs espanyols, però va deixar al marge les dues principals entitats, el Santander i el BBVA. Amb tot, l'agència de qualificació va explicar que les manté en revisió negativa des de la setmana passada, a més de la filial de Banesto, la filial del Santander i la patronal de les caixes, CECA.
La retallada és conseqüència de l'actualització dels seus criteris de mesura i també de la rebaixa de la qualificació del Regne d'Espanya (fins a AA-, que significa un excel·lent baix). Normalment, quan hi ha una retallada de la nota d'un país, al cap d'unes setmanes la mateixa agència fa el mateix amb les comunitats autònomes, les corporacions locals i les entitats financeres.
Així doncs, S&P va rebaixar un esglaó Bankia (BBB+), CaixaBank (A, la que obté més bona nota), Banco Popular (BBB+) i Banc Sabadell (BBB). També va degradar fins a BBB+ Bankinter, BBK, Kutxa, Ibercaja i La Caixa (casa matriu de CaixaBank). Finalment, el hòlding paraigua de Bankia, la societat Banco Financiero i de Ahorros (BFA), va ser la que en va resultar més mal parada, amb una nota de BB+.
Una altra agència de ràting, Moody's, va decidir rebaixar aquesta mateixa setmana el deute subordinat de 21 entitats financeres (totes les que revisa a Espanya). Moody's va considerar que el deute subordinat d'aquests bancs i caixes ja no té el suport del govern espanyol.
La revisió de la qualificació de la solvència dels bancs no és patrimoni exclusiu del mercat espanyol, perquè ahir mateix la tercera agència, Fitch, va rebaixar la nota creditícia de cinc bancs europeus: els francesos Banque Fédérative du Crédit Mutuel i Crédit Agricole, el danès Danske Bank, l'holandés Rabobank Group i el finlandès Pohjola Group. L'exposició al deute de l'eurozona va ser la base de la decisió, segons va justificar Fitch. Pel que fa al debat sobre si s'ha de crear un banc dolent públic al mercat espanyol que absorbeixi tots els actius tòxics immobiliaris, ahir en va parlar el vicepresident de CaixaBank, Joan Maria Nin, que va afirmar que aquest tema planteja "un problema ètic" que pot provocar situacions no desitjades. Nin va avisar que el sector financer espanyol ha de refinançar 122.000 milions d'euros durant el primer semestre de l'any que ve.
Secció de crèdit de l'Aldea
Per altra banda, el secretari del Govern, Germà Gordó, va avançar ahir que la Generalitat negocia amb Bankia perquè es faci responsable de la secció de crèdit de l'Aldea. Aquesta secció de crèdit manté alguns acords per oferir productes financers amb Caja Madrid, ara integrada a Bankia, a més d'haver instal·lat un caixer automàtic.
Amb tot, fonts de Bankia van descartar qualsevol responsabilitat i fins i tot van assegurar que és un dels proveïdors afectats en la insolvència de la secció de crèdit. El Govern s'ha mostrat "moderadament optimista" a l'hora de poder trobar una solució per al bloqueig de comptes.
