El Sabadell capta 410 milions abans que les caixes cotitzin
Banc Sabadell compleix les exigències de solvència reclamades pel govern espanyol. Tanmateix, va reforçar el seu capital amb una ampliació abans que les caixes comencin a sortir a la borsa.
BarcelonaEn la presentació de resultats de dijous, el president del Sabadell, Josep Oliu, posava èmfasi en la solvència del banc. L'entitat va tancar el 2010 amb un capital bàsic del 8,2% i, per tant, compleix les exigències del govern espanyol per als bancs cotitzats. Oliu ja va avançar aquell dia que el Sabadell continuaria millorant aquesta ràtio amb la intenció que ni la regulació actual ni tampoc Basilea III -que començarà a aplicar-se progressivament a partir del 2013- posin en dubte la solvència de l'entitat.
Dit i fet. Quatre dies més tard, l'entitat va tancar una ampliació de 410,7 milions d'euros, equivalent al 10% del seu capital. Amb aquesta operació eleva el seu core capital al 8,8% i també s'avança a l'allau d'oferta financera que veurà el mercat amb les múltiples sortides a la borsa previstes de les caixes ja transformades en bancs.
El Sabadell va subscriure la totalitat de l'ampliació en poc més de tres hores. Els compradors van ser, en un 90%, inversors institucionals internacionals. En tot cas, l'operació no estava oberta a petits accionistes, ni tan sols entre els minoritaris del banc. Els títols del Sabadell van caure un 4,06% en la sessió borsària d'ahir, tot i que el retrocés va anar minvant segons anava avançant la jornada. De bon matí, quan van tornar a cotitzar, les accions de l'entitat van arribar a perdre prop d'un 7%, situant-se en 3,25 euros per títol, és a dir, el preu pagat pels inversors que van subscriure l'ampliació de capital. Sabadell va comunicar que farà servir els fons obtinguts amb l'ampliació per recomprar deute emès pel grup el 2006 i 2010.
Sense perdre oportunitats
Banc Sabadell no ha dubtat a encapçalar la cursa per aconseguir capital. La cua d'entitats que es preparen per aconseguir el favor dels inversors és llarga. Si no ho aconsegueixen, seran nacionalitzades. Tot això, mentre la confiança en el sector financer espanyol -especialment en les caixes- segueix sent baixa, d'aquí que els analistes assenyalin que no és probable una entrada massiva d'inversors en aquest sector.
Abans fins i tot de conèixer els detalls del decret que prepara el govern de Madrid, la majoria de caixes ja han anunciat els seus plans per capitalitzar-se, que passen en la majoria dels casos per convertir-se en bancs i sortir a la borsa.
La Caixa va donar a finals de la setmana passada el tret de sortida a la carrera pel capital. D'entrada, CaixaBank -que cotitzarà des del primer dia gràcies a la transformació de Criteria- preveu col·locar 1.500 milions d'euros en bons convertibles. A més, La Caixa ha desvinculat de CaixaBank el negoci immobiliari i les participacions industrials amb l'excepció de Telefónica i Repsol. Aquests dos paquets accionarials acumulen plusvàlues de 3.500 milions d'euros, una font de capital que l'entitat podria utilitzar en cas de necessitat.
CatalunyaCaixa, Unnim, el SIP de Caja Madrid -que prendrà el nom de Banco Financiero y de Ahorro- i Mare Nostrum van afanyar-se a seguir l'exemple de La Caixa. Tots seran bancs i les seves opcions per evitar l'entrada de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) passen per una sortida a la borsa. Caldrà veure si els inversors confien en la seva capacitat de generar valor per apostar-hi.
