Aparentment es tracta només d'una massa d'aigua dolça gegant, concentrada en un immens bloc de gel inhabitat i sotmès a temperatures molt baixes. Però a les profunditats gèlides de l'oceà Àrtic s'hi amaga una de les zones més cotitzades del planeta. Hi queda un terç de les reserves mundials de cru i gas encara per explotar, el 80% de les quals al fons del mar. És el pol Nord, la terra de ningú i que volen tots. A mesura que el canvi climàtic avança s'obren noves expectatives d'explotació a la zona que topen tant amb la divisió dels països que l'envolten com amb les organitzacions mediambientals que alerten del perill d'extreure recursos de la regió més verge del planeta.
Clinton fa una visita insòlita a Groenlàndia
En aquest nou escenari no sorprèn que la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, assistís per primera vegada -fins llavors els Estats Units només hi havien enviat subsecretaris- a una de les cimeres del Consell Àrtic a Nuuk (Groenlàndia), una organització fundada el 1996 amb la intenció de crear un espai de discussió per als vuit països que limiten amb el cercle polar Àrtic. Un òrgan apagat freqüentat per polítics de poca volada, ecologistes i defensors de les minories de la zona.
Clinton va tornar de la reunió del 12 de maig amb un tractat de cooperació entre els països de la zona en cas d'accident d'un creuer o un vaixell pesquer. Una decisió poc atractiva si es tenen en compte els importants interessos i pressions per controlar els recursos del cercle des que el desglaç està configurant un nou mapa de l'oceà àrtic. Què hi va fer realment Clinton a Nuuk?
Wikileaks revela tensions entre l'OTAN i Rússia
Un dia abans de la cimera, Wikileaks va revelar unes filtracions que posaven de manifest les tensions entre els diferents països de la regió per controlar la zona i que s'haurien abordat a Nuuk a porta tancada per repartir-se millor el pastís de l'Àrtic. Concretament el recentment reelegit primer ministre del Canadà, Stephen Harper, donava la raó a Rússia per vigilar atentament els interessos dels Estats Units a la zona, a punt d'aprovar un paquet de més ajudes per explotar Alaska. De fet, Rússia ja va començar a tensar la lluita pel petroli el 2007 tot plantant una bandera de titani al pol Nord després d'arribar-hi en submarí. "Al segle XXI hi veurem la primera lluita pels recursos i Rússia no perdrà la batalla... L'OTAN ja s'ha adonat d'on ve el vent. Ve del nord", va dir el 2010 l'ambaixador rus a l'OTAN, Dmitri Rogozin, segons una filtració.
Segons les informacions, el primer ministre canadenc també advertia del paper dels països europeus que es volen apropiar dels recursos i volia deixar clar que és una "àrea que no els pertany".
Les petrolieres lluiten per obtenir concessions
A banda dels interessos geopolítics, l'altre gran cavall de batalla en la conquesta del pol Nord és el de les petrolieres. Shell té previst perforar a Alaska i Exon i Repsol ja han demanat permisos als Estats Units. A Rússia, la gran petroliera Rosneft acaba de trencar l'acord amb BP per perforar plegats a Sibèria, una de les grans oportunitats que tenia l'empresa britànica de recuperar-se econòmicament del gran vessament al golf de Mèxic.
El focus de la majoria d'interessos es troba actualment a la regió danesa de Groenlàndia, que batalla per aconseguir la independència en la mesura que el desglaç deixa al descobert fonts minerals. La petroliera escocesa Cairn Energy hi té dues explotacions. De la mateixa manera que Escòcia s'alimenta de les plataformes al mar del Nord per justificar la sobirania, Groenlàndia busca finançar l'autodeterminació amb el petroli.
Un 20% de probabilitats de provocar un vessament
Però els interessos de les empreses petrolieres topen amb la dificultat de perforar al sòl marí àrtic. Segons l'Agència de Recursos Miners dels EUA, hi ha un 20% de probabilitats d'un vessament greu durant la vida útil d'un bloc petrolífer. La responsable de la campanya de canvi climàtic i petroli de Greenpeace a Espanya, Sara Pizzinato, considera que "cap tecnologia està preparada per perforar en unes condicions extremes dels materials". "En les tasques durant el vessament de Deepwater Horizon hi van participar 6.500 vaixells i, en canvi, només n'hi ha 14 controlant les plantes d'Alaska". El Consell Inuit admet que les prospeccions continuaran, només desitja -tot i que ho veuen complicat- "que siguin sostenibles a llarg termini".
