Rajoy va meditar molt sobre el seu partit l'any 2008, quan alguns -bastants- li movien la cadira després de perdre per segona vegada contra José Luis Rodríguez Zapatero. Tenia clar que només arribaria a presidir el govern si era el candidat de la gent més jove del PP i comptava amb ells des del primer moment. L'elegida per simbolitzar que el líder popular ja preparava el futur va ser Soraya Sáenz de Santamaría.
La carrera de la nova vicepresidenta, ministra de la Presidència i portaveu del govern, és indestriable de la de l'avui president del govern. Advocada de l'Estat, va ser assessora jurídica de Rajoy quan ell era ministre. Nascuda el 1971 a Valladolid, forma part d'un centredreta liberal desacomplexat, sense les rèmores del franquisme que condicionaven la generació de conservadors espanyols anterior. La nova cara amable de l'executiu popular encarna aquesta voluntat de canvi d'edat (40 anys) però també ideològica, reivindicant més el llegat de la UCD que no pas d'AP. El new PP l'uneix a persones com José Luis Ayllón, Jorge Moragas, José María Lassalle i Álvaro Nadal, cridats a ocupar llocs de responsabilitat a l'administració, si bé no com a ministres.
Bones aliances territorials
La seva projecció política dins del partit ha estat meteòrica. A les eleccions del 2004 va ocupar el lloc número 18 a la candidatura de Madrid i no va ser elegida diputada. Va entrar a la cambra, però, quan Rodrigo Rato va deixar l'escó per anar al Fons Monetari Internacional. Als comicis del 2008 ja ocupava la cinquena plaça i el 2011, la segona. Experta en temes territorials, la seva primera gran responsabilitat al PP va ser ocupar-se d'aquestes qüestions, fet que li va permetre teixir una forta xarxa arreu d'Espanya, conèixer de primer mà les interioritats del partit amb més militants de l'Estat, i mantenir una bona interlocució amb els partits nacionalistes, que sovint valoren la seva capacitat de diàleg i de buscar acords. Això no treu, però, que el seu discurs en matèria d'autogovern combregui amb les tesis recentralitzadores clàssiques del PP a la seva terra natal, Castella i Lleó, d'on va ser president José María Aznar quan ella només tenia setze anys.
El gran salt per projectar-se públicament va arribar quan el president del PP li va oferir ser la portaveu parlamentària al Congrés. Això li ha permès entrenar-se dialècticament a les sessions de control amb veterans de la política com María Teresa Fernández de la Vega, Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Salgado. Fa uns dies, l'exvicepresidenta econòmica admetia la duresa dels seus cara a cara però minimitzava les capacitats oratòries de Santamaría dient que els assajava durant tota la setmana. Afable de tracte, els seus col·laboradors diuen d'ella que té una capacitat ingent de treball. La necessitarà per combinar el govern amb l'estrenada maternitat.
