Els saharauis reclamen que van ser els primers a obrir la porta del canvi al món àrab. Va passar fa un any, quan als afores de la ciutat ocupada d'Al-Aaiun es va aixecar el campament de la Dignitat, que reivindicava feina i drets socials. Les tropes marroquines van esclafar la protesta. Des d'aleshores poques coses han canviat en la vida dels 300.000 saharauis que viuen a la zona ocupada pel Marroc, rica en recursos (mines de fosfats i pesca), separada per un mur a l'est i on les organitzacions de drets humans denuncien la pràctica sistemàtica de tortures i empresonaments arbitraris.
Als campaments de refugiats on van ser segrestats els tres cooperants, instal·lats fa més de trenta anys en un tros de desert cedit per Algèria, s'atesten unes 200.000 persones, sota l'autoritat d'un govern del Front Polisario. "Les condicions als camps són terribles: al mig del desert, sota temperatures extremes i en una de les zones més inhòspites del planeta. Però almenys allà hem pogut eradicar l'analfabetisme i establir un sistema democràtic que dóna igualtat de drets a homes i dones", apunta Zahra Ramdan, presidenta de l'Associació de Dones Saharauis. "El segrest dels cooperants és una acció terrorista que pretén tallar l'ajut al nostre poble", apunta.
Els saharauis esperen que el règim del Marroc acabi patint també l'exigència de llibertat. "La Primavera Àrab ens dóna molta força, perquè demostra a Occident que no pot donar suport a governs antidemocràtics i corruptes només per obtenir-ne un benefici econòmic. S'han de respectar els drets humans i la legalitat internacional", reclama Ramdan. "El Marroc diu que és la porta d'Occident a l'Àfrica, però si les coses continuen com fins ara només serà una font d'inestabilitat", conclou l'activista.
L'onada de canvi també està afectant internament el Front Polisario, que fins ara funcionava com un partit únic entre els saharauis i en què avui diverses tendències demanen el seu espai. El partit prepara el seu congrés per a mitjans de desembre. "Els saharauis sobreviuen perquè Algèria els dóna suport. Si el règim cau (i és tan il·legítim com el de Gaddafi), canvien totes les regles del joc, i això fa molta por a la nomenclatura del Polisario", apunta Alejandro García, especialista en la regió de la Universitat de Múrcia.
L'exemple de les revoltes als països veïns ha forçat el rei Mohamed VI a impulsar una reforma constitucional que preveu una regionalització, però no dóna cap sortida per al conflicte. "En la nova constitució, el Sàhara Occidental no té cap tractament especial: és una autonomia més", explica Bernabé López, arabista i periodista. "A més, es bloqueja tota sortida política per al Front Polisario, perquè prohibeix la creació de partits sobre bases ètniques o regionals".
La sortida política segueix encallada en el punt en què estava el 1991, per la negativa del Marroc a convocar el referèndum per a l'autodeterminació que preveu l'acord d'alto el foc i té l'empara del pla de l'ONU.
