WashingtonNo calen més radiografies sobre la situació dels bancs espanyols. La vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Economia, Elena Salgado, va defensar ahir davant els membres del Fons Monetari Internacional (FMI) que no és "necessària" una auditoria externa de la banca espanyola. Aquesta va ser la resposta de Salgado a un suggeriment fet per un alt responsable de l'FMI per recuperar la confiança dels mercats en el sistema financer de l'Estat espanyol.
La ministra, que durant els últims dos dies ha participat en les reunions d'aquest organisme i el Banc Mundial a Washington, va aprofitar per assegurar que els exàmens que han fet el Banc d'Espanya i altres institucions financeres del país són suficients. Va dir que totes han publicat "amb detall" l'exposició dels bancs al mercat hipotecari, el sector que ha estat font de grans mals que arrossega l'economia estatal. Salgado va considerar que el comentari del director per Europa de l'FMI, Antonio Borges, "va ser bastant marginal" i que s'hauria de recollir en el context de tot un seguit de valoracions positives que va fer respecte sobre les mesures que l'executiu està duent a terme. Borges va proposar un auditor extern per guanyar confiança dels inversors en els bancs espanyols.
La vicepresidenta també va aprofitar per aclarir que l'Estat no farà els ulls grossos davant l'incompliment dels objectius de dèficit a Catalunya, situats en l'1,3% aquest any. Salgado va negar que l'executiu s'hagi plantejat mai transigir en aquest tema. "No podem estar-hi més en desacord, i a més no és bo per a Catalunya", va dir, ja que no ajuda a generar confiança en l'economia espanyola. El govern català va aprovar un dèficit del 2,66% del PIB als seus pressupostos per a aquest any, més del doble del límit que imposa el ministeri. La titular d'Economia va tornar a avisar que si no es compleix, "no es pot aprovar cap pla econòmic i financer, i per tant, no es pot autoritzar l'endeutament a llarg termini". Les explicacions de Salgado van arribar després de la confusió generada per un comunicat del seu departament. Ahir va repetir que en cap cas el text assumia les desviacions de Catalunya i Castella-la Manxa.
Més pressió a Europa
Els dubtes per la crisi del deute sobirà i la inestabilitat financera de l'eurozona van imperar en les discussions que els responsables d'economia van mantenir durant la trobada anual de l'FMI i el Banc Mundial. Europa va tornar a rebre pressions de totes bandes. Primer van ser les economies emergents, després el grup de les vint nacions més poderoses (G-20), amb un contundent avís del secretari del Tresor dels Estats Units, Timothy Geith ner, i finalment el mateix FMI. La directora de la institució monetària internacional, Christine Lagarde, va assegurar que els països europeus faran "tot el que sigui possible per resoldre la crisi del deute sobirà". També va remarcar que durant la reunió del Comitè hi va haver entre els països "un sentit compartit d'urgència" per actuar junts i sortir de la fase "crítica" de la crisi.
D'altra banda, la majoria dels membres del grup de les vint nacions més poderoses de tot el planeta (G-20) va acordar ahir prestar ajuda financera addicional als països europeus amb més problemes de deute i van advertir que les mesures per solucionar la crisi de Grècia són insuficients. El secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geith ner, va ser més contundent i en la seva intervenció davant el Comitè de l'FMI va demanar als líders europeus que aturin urgentment "l'amenaça d'una cascada de fallides bancàries" i que estableixin "un tallafocs contra contagis més grans".
En aquest sentit, l'FMI, en línia amb el comunicat que va enviar a la premsa dijous passat el G-20, va subratllar la importància dels acords del 21 de juliol a la cimera europea, en què es van pactar importants avenços com ara la creació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) per garantir i enfortir la capacitat de resposta de l'eurozona davant les necessitats de rescat que puguin tenir alguns estats membres.
El rescat dels BRICS
La crisi a l'eurozona però també a la resta d'economies avançades amenaça l'estabilitat mundial. El creixement global se sosté en part per les economies emergents, però cada cop els costa més tirar del carro. L'anomenat grup BRICS (acrònim de Brasil, Rússia, Índia, la Xina i Sud-Àfrica) va expressar aquesta setmana la seva disposició a subministrar suport financer a través d'organismes multilaterals, com l'FMI o el Banc Mundial. Tot i així, el ministre de Finances del Brasil, Guido Mantega, va avisar que les economies avançades ja "no poden manejar per si soles els riscos de l'estabilitat global", i va cridar els seus líders polítics a una resposta "contundent". "Sense una resposta contundent dels polítics, el millor escenari per a aquests països sembla ser un prolongat estancament amb alta desocupació", va dir.
Precisament davant dels 187 ministres d'economia reunits a Washington, la directora del Fons, Christine Lagarde, va corroborar que els recursos de l'FMI són "suficients" per cobrir l'escenari present, però "no són res en comparació amb les necessitats financeres potencials". La capacitat de préstec de l'organisme és de prop de 400.000 milions de dòlars, va indicar Lagarde, que considera la xifra insuficient per ajudar tots països afectats per la crisi.
