REFORMA DEL SISTEMA FINANCER
Crònica 17/02/2011

Salgado no cedeix a la pressió de les caixes

La CECA, el govern espanyol i els grups parlamentaris jugaran avui les últimes cartes per ultimar la reforma del sistema financer que el consell de ministres aprovarà demà a través d'un reial decret.

Miquel Codolar
3 min
La vicepresidenta primera va defensar al Congrés que la capitalització de les caixes els ha de permetre fer més obra social.

Madrid.La vice presidenta econòmica, Elena Salgado, va optar ahir per la fermesa com a estratègia negociadora amb els grups parlamentaris i les entitats financeres de cara al decret llei que aprovarà demà per exigir un 10% de core capital -reserves per afrontar les possibles pèrdues- a les caixes , i un 8% als bancs. Salgado va dir que "es tractarà igual les caixes que els bancs" i ho va argumentar explicant que l'exigència serà del 10% per a tothom, menys per a les entitats amb un 20% de finançament majorista, que són els bancs, a qui s'exigirà un 8% de solvència. S'expliqui com s'expliqui, la mesura implica una diferència de tracte entre els bancs i les caixes.

El president de la CECA, Isidre Fainé, va demanar ahir paciència als directors de les caixes espanyoles, que es van reunir en l'assemblea general ordinària. Els va advertir que no tinguin por del canvi però que lluitin per conservar l'essència de les caixes. En aquest sentit, va explicar que confia a avançar en la negociació amb el govern espanyol per diferents vies. Fainé espera aconseguir una flexibilització dels nivells del core capital i de la seva definició per tal de poder computar altres elements dins el 10% exigit. També demanarà l'ampliació de la base de càlcul pel que fa a la dependència del finançament majorista. I, finalment, el president de la CECA seguirà exigint una pròrroga en el termini fixat com a límit perquè les caixes busquin capital privat per arribar a l'exigència del govern espanyol i poder esquivar la nacionalització.

En aquest últim aspecte, però, ho tindrà difícil. Ahir Salgado va deixar clar que el termini que acaba al setembre "es manté com a definitiu". Aquesta afirmació es pot interpretar, però, com una estratègia negociadora, ja que acte seguit va afegir que "cal ser raonable" tot i que els requisits ja estan establerts. A més, va indicar que el document que aprovarà el consell de ministres de divendres encara no està tancat, però sí "bastant definit". Per això va demanar a tots els negociadors -també als grups parlamentaris i en particular al PP, CiU, PNB i Coalició Canària- que "no estalviïn esforços" per buscar un acord. No va voler donar més detalls sobre el decret perquè "falten dos dies" per a la seva publicació. Va recordar, però, que l'Estat aportarà capital a les entitats financeres que no aconsegueixin prou capital privat mitjançant el Frob, però no per un termini superior als cinc anys.

Competències

La vicepresidenta econòmica va argumentar que l'obra social de les caixes sortirà beneficiada de la reforma perquè implicarà que les entitats tindran més diners per invertir-hi, i va recordar que els últims anys l'import destinat a aquest objectiu s'ha reduït i "no hi pot haver obra social sense beneficis". També va defensar que les mesures permetran a les caixes l'accés al finançament internacional i que puguin afrontar amb garanties les proves d'estrès d'abans de l'estiu.

Pel que fa a les competències autonòmiques, la ministra va exposar que "la proposta que plantejarà el govern espanyol no alterarà gens el model actualment existent, li dic per a la seva tranquil·litat absoluta". Ho va dir dirigint-se al portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, que en la seva pregunta havia lamentat que la reforma conduirà a "un autèntic oligopoli bancari, amb bancs sense competidors, que exclouran els clients menys lucratius". El diputat va afegir que les caixes intervingudes pel Frob "s'acabaran venent als mateixos bancs que ens van portar a la crisi amb la seva irresponsabilitat". Per això va reivindicar el paper que han tingut aquestes entitats en la promoció de l'estalvi popular i va preveure que la seva eliminació generarà un greu problema a l'estat del benestar.

stats