EL NOU MODEL SANITARI
Crònica 04/02/2011

Salut recepta més hores de feina a metges i infermeres

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va advertir ahir que per sostenir l'actual model sanitari tothom hi ha de posar el coll, començant pels professionals: metges i infermeres hauran de treballar més hores.

Lara Bonilla
3 min
UGT, Villaescusa

Barcelona.Pedagogia, resignació i més productivitat. És la recepta que va donar el conseller de Salut, Boi Ruiz, en la seva primera compareixença al Parlament, per salvar un sistema sanitari pressionat per la crisi econòmica, l'increment de població i una societat cada vegada més exigent. Més enllà de revisar un catàleg de prestacions que, lluny de créixer, s'haurà d'adaptar a la retallada dels recursos, Ruiz va llançar una primera proposta que portarà cua: als metges no se'ls tornarà a retallar el sou, però hauran de treballar més hores per "ser més productius i sostenir el sistema de salut". Alhora, també s'aprimarà l'estructura administrativa del departament.

L'anunci, del qual no va donar més detalls, va sorprendre els sindicats, que fa anys que mantenen una lluita titànica per millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris i equiparar-les amb les que hi ha a la resta d'Europa. "El conseller s'equivoca posant aquesta qüestió a la primera línia del debat perquè amb el nostre sobreesforç ja hem contribuït a preservar la qualitat assistencial", diu Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya. En la mateixa direcció s'expressa el portaveu de la Federació de Sanitat de la UGT, Roberto Villaescusa, que sí que estaria d'acord a implantar eines per ser més productius, però en cap cas a base d'ampliar les jornades laborals. "En un sector en què el 50% dels professionals són dones, moltes en edat fèrtil, no es pot demanar que es treballi més hores i, alhora, que es conciliï la vida laboral i familiar", indica Villaescusa. La UGT recorda que la mitjana d'hores treballades pels metges és de 37,5 a la setmana, a les quals cal sumar les guàrdies, que són de 17 o 24 hores. "L'augment de la productivitat no s'aconseguirà augmentant el nombre d'hores treballades per la plantilla, sinó eliminant la gran burocràcia que hi ha en el sistema sanitari català", assegura el representant de la UGT.

No hi haurà noves prestacions

"Ni una sola prestació sanitària més sense diners per finançar-les". Així de taxatiu es mostrava ahir el conseller de Salut. L'objectiu és traslladar la pressió a Madrid perquè aporti més recursos econòmics a la sanitat catalana i evitar així el que ha passat amb la llei de l'avortament, i és que a hores d'ara encara s'han de transferir els diners per finançar-ne el desplegament, xifrat en 14 milions d'euros.

Ruiz va recordar els 850 milions d'euros de dèficit del pressupost de Salut i va advertir que la tisorada podria arribar als 1.000 milions el 2012. Malgrat la contundència de les xifres, va deixar clar que el catàleg bàsic de serveis sanitaris no perilla, però que es revisaran els que no tinguin prou finançament. "No s'eliminaran, però s'adequaran en funció de la demanda i la necessitat de cada pacient", va especificar el conseller.

A la recerca de més productivitat i a la resignació per tancar el catàleg de prestacions, va la tercera línia estratègica del Departament, que es basa en la pedagogia. De fet, Ruiz proposa un canvi de paradigma en què el ciutadà es corresponsabilitzi de la seva salut i de l'ús que fa del sistema. No s'hi val a anar a urgències d'un hospital perquè és més ràpid que anar al CAP, per exemple. "Hi ha una mala gestió d'un bé privat com és la salut", va dir Ruiz. I una manera d'intentar canviar els hàbits passa per acabar "amb la consciència de gratuïtat". És per això que a partir de dilluns els 22 ambulatoris de Girona que pertanyen a l'Institut Català de la Salut (ICS) entregaran al pacient la factura informativa del seu tractament mèdic. Una iniciativa que a Barcelona s'aplicarà a partir de l'1 de març i que s'estendrà pel territori en els pròxims tres mesos. Els fàrmacs representen el 20% de la despesa sanitària. El mes que ve també està previst instal·lar plafons als ambulatoris que informin del cost de la visita. La reordenació del sistema sanitari també obligarà a agrupar serveis i tractaments en determinats hospitals.

La fi del model de proximitat

La voluntat és passar d'un model de proximitat a un altre de més centralitzat. La distribució es farà en funció del que el conseller anomena "massa crítica": si no hi ha suficients pacients que justifiquin que es faci aquell tractament en un centre determinat, el malalt s'haurà de desplaçar a un altre. "Guanyarem resolució perquè guanyarem en capacitat productiva", afirma el conseller de Salut. Tots aquests canvis han vingut per quedar-se. "Hem de fer un pas enrere per agafar impuls i quan la crisi escampi fer les coses d'una altra manera". Salut s'ha compromès a presentar cada any al Parlament un informe sobre l'estat del sistema sanitari català.

stats