Alguna cosa està passant al socialisme d'Andalusia, el que més ha contribuït a les victòries històriques del PSOE, amb permís del PSC. Queden lluny aquells actes multitudinaris a Dos Hermanas, plens fins a dir prou. Ahir José Luis Rodríguez Zapatero va ser a Sevilla per demanar el vot en un acte a l'aire lliure, envoltat de blocs de pisos, amb els avions passant per sobre del seu cap, amb un grupet de manifestants al fons i amb poca concurrència per ser la capital andalusa. "Deixareu que guanyi la dreta a la terra de Felipe González?", va alertar el secretari general socialista. Sap que pinten bastos i per això salvar l'alcaldia de Sevilla és prioritari. Després, un cop passada la urgència, serà el torn de dedicar-se a tapar l'altra via d'aigua que té oberta el president espanyol: Catalunya i els problemes per fer quadrar els números. Ahir, minuts abans de començar el míting, en una trobada informal amb periodistes, va picar l'ullet al president de la Generalitat, Artur Mas, i es va comprometre a "fer els esforços perquè la Generalitat pugui complir els seus compromisos". Una porta oberta a resoldre, a partir del dia 23, els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que els seus companys del PSC van reclamar al Parlament i al Senat però no al Congrés.
Un partit rural
Ara toca Andalusia; després, Catalunya, pensa el president espanyol, que des que va anunciar que no repetiria com a candidat se'l veu alleugerit i amb més seguretat en el domini dels temps polítics. Si el 22-M el PSOE s'estavella a les grans ciutats del sud d'Espanya (una hipòtesi plausible), s'encendran de veritat els llums d'alarma: quedarà certificat que el socialisme ja és només una força rural que tindrà problemes per encarar les eleccions a la Junta de l'any que ve. La clau serà Sevilla, una ciutat que curiosament ha estat governada pel PP, PSOE i fins i tot pel Partit Andalusista, però que ara s'ha convertit en la punta de llança d'un eventual canvi de cicle polític a Espanya. Per això, ahir Zapatero va aprofitar que comença l'esprint final per reclamar que cap votant progressista es quedi a casa. Al matí, el número 2, José Blanco, havia assegurat que l'electorat socialista és més "mandrós" que el del PP. La direcció de Ferraz confia mobilitzar els indecisos amb la bandera de les conquestes socials enfront d'una dreta que dibuixen com la més extrema d'Europa. I com a exemple, un dia més, la vinculació que va fer el PP de Catalunya entre els nouvinguts i les suposades noves malalties que han aparegut: "No ho consentirem perquè és repugnant", va avisar Zapatero, per qui actituds com aquestes demostren on són els límits morals de la dreta. "Imagineu-vos què farien si arribessin al poder", va alertar.
Ahir es van trobar a faltar els clàssics que animen la militància en aquest tipus d'actes, Felipe González i Alfonso Guerra -que tanca la llista de Sevilla-, i el lleonès Zapatero va haver d'aportar-hi la ironia andalusa. Va dir que el PP s'ha penjat falsament l'etiqueta del centre per amagar les vergonyes, "com Aznar, a qui tothom reconeix com un gran centrista, que ha fet tantes voltes [per centrar-se] que ha perdut el sentit d'on és".
Però passi el que passi diumenge, Zapatero es va blindar i va assegurar que no avançarà les eleccions generals. El PSOE necessita temps per consolidar el nou lideratge sorgit de les primàries que la cúpula socialista podria definir durant la jornada de reflexió. L'executiva del dia 23 i el comitè federal del 28 han de donar llum verda al calendari.
Catalunya, al segon torn
Mentre el partit comença a encarar el postzapaterisme, que pot portar Carme Chacón a ser la candidata el 2012, Zapatero, encara president del govern espanyol, haurà de resoldre la carpeta catalana per refer els ponts amb CiU. Ahir va advertir Artur Mas que ha d'escoltar els ciutadans que dissabte es van manifestar contra les retallades. Va ser l'únic retret. Va estendre la mà al president per "abordar amb més clama" el fons de competitivitat a partir del dia 23 buscant la"capacitat de comprensió" mútua per complir un objectiu de dèficit "irrenunciable". ZP va deixar oberta de bat a bat la porta dels 1.450 milions d'euros. Del PSC, silenci administratiu.
Ara, però, toca Andalusia. Catalunya té el segon torn.
