Sanitat mantindrà la prohibició de fumar als locals públics
El govern de Rajoy no farà marxa enrere en la prohibició total de fumar als locals públics. El primer any d'aplicació, s'ha venut un 16% menys de tabac i 55.000 persones han deixat de fumar a Catalunya.
BARCELONAEn plena campanya electoral, el llavors candidat del PP, Mariano Rajoy, va confessar-se partidari de reservar espais per a fumadors als locals d'oci. Aquesta afirmació, com a resposta a una pregunta directa sobre si modificaria la llei antitabac, va aixecar expectatives per a una contrareforma que permetés de nou fer la cigarreta amb el cafè dins un bar o restaurant.
Però l'esperança dels addictes a la nicotina es va esfumar ahir mateix, quan el ministeri de Sanitat, encapçalat per Ana Mato, va confirmar que no hi haurà marxa enrere en la prohibició total de fumar als espais públics tancats. Un portaveu del ministeri va explicar que qualsevol possible modificació de la llei antitabac mai anirà en el sentit de reduir la prohibició actual, perquè -va dir- la "filosofia del Govern és la de preservar la salut dels ciutadans".
Una salut que es veu beneficiada clarament en el balanç d'aquest primer any d'aplicació de la prohibició, que va entrar en vigor el 2 de gener del 2011. En aquest temps, 600.000 persones han deixat de fumar a tot l'Estat, segons el Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo. A Catalunya, unes 55.000 persones es van convertir en exfumadores durant el primer semestre de l'any, les últimes dades de què disposa el departament de Salut, que constata un augment del 10% d'usuaris dels ambulatoris que han abandonat el tabaquisme. I és que sembla que la prohibició total s'ha complert de manera escrupulosa a Catalunya aquest primer any. Entre el gener i el setembre, Salut va realitzar 19.648 inspeccions en espais de concurrència pública i en el 99,6% dels casos no hi va trobar cap persona fumant. En el mateix període, la Generalitat va rebre 394 denúncies per incompliment de la llei antitabac, però només 14 dels casos van acabar amb sancions, d'entre 30 i 3.000 euros.
100 milions de paquets menys
Els principals efectes de la llei s'han notat, òbviament, en la venda de tabac, que ja s'havia reduït el 2010 en un 12% a Catalunya (un 10% a l'Estat). Aquest 2011, a Catalunya s'han venut uns 100 milions de paquets de tabac menys que l'any anterior, una reducció del 16,4%, quan al conjunt de l'Estat ha estat del 17%.
Però tabaqueres a part, els més perjudicats per la prohibició han estat bars, restaurants i discoteques. "Estem totalment satisfets pel fet que hagi disminuït el consum de tabac a Espanya, però el sector de restauració i oci nocturn està pagant massa car que se'ns faci servir de canal per aconseguir que la gent deixi de fumar", diu el secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas. Tot i així, admet que "la facturació no ha baixat des de l'entrada en vigor de la llei, perquè la gent continua sortint de nit", i només els locals sense terrassa han patit pèrdues, per la "falta de control sobre la gent que surt al carrer a fumar".
Tanmateix, el Gremi de Restauració de Barcelona segueix xifrant les seves pèrdues entre el 20% i el 30%. L'arribada de l'estiu va mitigar una mica la tendència a la baixa del volum de negoci, sobretot per la irrupció de noves terrasses i l'arribada de turistes, destaca el president de la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració, José Luis Guerra. "L'hivern va ser molt dur, sobretot per als bars més petits", explica. Però defuig xifrar l'impacte de la prohibició de fumar perquè assegura que es barreja amb "els efectes fatals" de la crisi econòmica, que "ja ha fet desaparèixer 100.000 llocs de treball en el sector a tot l'Estat". Segons les dades de la Federació, el 80% dels empresaris de l'hostaleria i la restauració han notat l'impacte negatiu de la prohibició de fumar. La proposta que fa la Federació és la que Rajoy va insinuar en campanya: portar la llei un pas enrere i permetre que alguns locals tinguin espais habilitats per a fumadors. La solució de les terrasses és "insuficient", diu Guerra, que, a ple hivern, les veu un "càstig als fumadors".
Un 60% més de terrasses
Tot i així, són molts els locals que s'hi han agafat com a única sortida i que han decidit mantenir-les els 365 dies. En un sol any, a Barcelona, les llicències de terrassa s'han disparat un 60%, fins a les 3.882 terrasses autoritzades, la majoria anuals.
Això ha comportat, de retruc, un benefici per al sector dels sistemes de calefacció. El gerent de Terramed, Josep Altés, admet que la pujada del 600% en les vendes d'estufes d'exterior que van registrar entre el gener i el febrer del 2011, quan els locals van assumir que la nova llei era irrevocable, no es tornarà a repetir. Des de principis de la nova temporada d'hivern, les vendes han pujat ja un 15% respecte al 2010, una bona dada si es té en compte el poc fred que ha fet fins ara i el fet que molts bars ja tenen estufes. El lloguer de calefactors exteriors també ha crescut entre un 15% i un 20%.
Però terrasses i fumadors a les portes dels locals han fet augmentar també les denúncies per soroll al carrer i han obligat alguns locals a reduir l'horari, segons Fecasarm. L'entitat diu que les denúncies per soroll han crescut enguany un 30% a tot Catalunya. A Barcelona, els primers set mesos de l'any, la Guàrdia Urbana va interposar 2.100 denúncies, un 7% més que el 2010. De fet, les queixes per xivarri a les portes de locals encapçalen ja el rànquing de l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA) i desbanquen els aires condicionats.
