Sant Boi de Llobregat ha estat coneguda històricament com la ciutat del manicomi, a causa de la implantació al municipi, fa més de 160 anys, de l'hospital psiquiàtric, un centre sanitari que estava delimitat per un mur de protecció que separava dos mons, el dels malalts i el de la resta de mortals. A partir d'avui el mur, que té més de 110 anys, serà enderrocat. "Cosa que ens permetrà ajuntar els dos mons i possibilitarà que la ciutat entri i penetri en el Parc Sanitari", explica l'alcalde de la ciutat, Jaume Bosch.
En una societat en què es busca la igualtat d'oportunitats i es volen eliminar estigmes sorprèn que en ple 2011 encara hi hagi barreres semblants al famós mur de Berlín (13 d'agost del 1961-9 de novembre del 1989). "Encara avui en dia la malaltia mental té un to de misteri, de desconeixement, de desconcert i, per tant, tot el que desconeixem ens ho mirem amb molt recel perquè no comprenem o no sabem", explica el director de l'àrea d'hospitalització psiquiàtrica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Enric Vicens.
Els recels del mur
De fet, en el tractament de les malalties psiquiàtriques hi ha també com a dues classificacions: "El que va al psiquiatre com un símbol de modernitat, perquè m'ajudi, però jo ja sé el que faig, i aquells que han de ser ingressats i es converteixen en un altre grup de població", que segueix sent mal vist per la societat, indica Vicens. Segons ell, murs com el del psiquiàtric de Sant Boi ajuden a mantenir aquest recel, "perquè no saber què passa darrere d'aquests murs és molt significatiu". Pel director de l'àrea d'hospitalització psiquiàtrica, eliminar aquesta barrera significa aconseguir "obrir la malaltia mental a la societat". I afegeix: "La intentarem comprendre i conèixer més i a partir d'aquí tots plegats ens hi podrem aproximar amb més tranquil·litat".
Per Irene Molina, presidenta de l'Associació Equilibri -una entitat que es dedica a donar suport, assessorament i a organitzar activitats per a familiars de malalts mentals-, l'inici de l'enderroc a partir d'avui significa trencar "definitivament les barreres que sempre hi ha hagut entre les persones que tenen una malaltia mental i la resta de ciutadans". Considera que una persona que pateix aquesta disfunció "no és un boig, és una persona diferent, que té una malaltia, amb més o menys grau, que s'ha de tractar però que pot fer i fa moltes coses com qualsevol de nosaltres".
L'entrada en funcionament el 2 de juliol de l'any passat del nou hospital de Sant Boi -construït en el recinte del psiquiàtric i on les urgències, siguin psiquiàtriques o no, es tracten en el mateix lloc-, i sobretot l'obertura, el 22 de novembre, de la porta principal del sanatori, situada en el carrer Picasso, han estat altres accions que s'han dut a terme amb l'objectiu de desestigmatitzar aquestes malalties i trencar l'aïllament històric del centre especialitzat en malalties mentals.
"Boig per tu"
Malgrat que encara queda molt camí per recórrer, Sant Boi de Llobregat ja fa alguns anys que ha estat capaç de donar la volta a la paraula boig, i vol vendre que és una ciutat que està boja per donar el millor servei a aquelles persones que pateixen qualsevol tipus de malaltia psiquiàtrica, i convertir-se en "la ciutat de la salut mental". Fins i tot en l'eslògan de difusió del municipi es fa servir l'expressió "boig per tu" amb l'objectiu de "desmitificar aquesta bogeria i tornar-la com una paraula amable, propera, d'il·lusió i alegria", explica l'alcalde Jaume Bosch.
El cas de Sant Boi de Llobregat no és el primer que intenta trencar tòpics al voltant dels centres dedicats a la salut mental. El procés d'incorporació de l'àrea psiquiàtrica al Parc Sanitari Sant Joan de Déu és similar al que també s'ha desenvolupat al municipi de Salt, on l'històric centre psiquiàtric també s'ha incrustat al Parc Hospitalari Martí i Julià, que també acull l'hospital de Santa Caterina, que es va traslladar del centre de Girona fins a Salt. En l'espai de les antigues instal·lacions del Santa Caterina la Generalitat hi va construir el nou edifici central de la Generalitat.
