Sarkozy, incapaç d'aturar l'impuls final d'Hollande

PARÍSFrança vota demà en la primera volta d'unes eleccions presidencials marcades per la tria entre continuïtat i canvi. La continuïtat està representada per l'actual president, Nicolas Sarkozy, que ha protagonitzat una campanya inconstant i plena d'alts i baixos, sense un missatge clar ni una mesura estrella, allunyada de la desfilada triomfal que el va conduir a l'Elisi ara fa cinc anys.

El canvi l'ha il·lustrat el rostre del socialista François Hollande, un candidat a la presidència per qui ningú no hauria apostat fa només un any. Però la caiguda inesperada de Dominique Strauss-Kahn va fer-lo emergir com la gran esperança de l'esquerra francesa, com ha confirmat durant una campanya sense passos en fals, en què ha aconseguit la proesa de mantenir el camp socialista, eternament fragmentat i enemistat, en una postura d'unitat pràcticament inèdita.

Hollande és avui el favorit per imposar-se en unes eleccions acusades de provocar somnolència en l'electorat, condicionades pel difícil context econòmic imposat per la crisi i més marcades per les receptes pragmàtiques que pels grans projectes de societat i les reflexions ideològiques.

Hollande, el gran favorit

El socialista va revalidar ahir la seva posició de favorit en l'últim sondeig publicat abans de la jornada de reflexió d'avui. Un sondeig Ipsos per a Le Monde situa Hollande al capdavant de la primera volta amb un 29% dels vots, per davant del 25,5% que obtindria Sarkozy. L'encreuament de les corbes dels dos candidats que va acompanyar l'afer Merah s'hauria invertit en els últims dies, quan la seguretat i el control de la immigració, convertits en temes estrelles de la campanya des de finals de març, han tornat a deixar lloc a la crisi.

Sarkozy, que havia sabut capitalitzar la seva encertada actuació durant els fets de Tolosa, torna a veure's confrontat ara a un balanç socioecònomic que ha arrossegat com una autèntica càrrega durant aquesta llarga campanya. La falta de resultats enlluernadors, l'evidència d'una situació menys greu que en altres països però clarament degradada i l'etern debat sobre la personalitat del president sortint han jugat en contra seu.

Conscient de les dificultats, el president ha mostrat un reflex exòtic en la seva persona: exercir l'autocrítica. "L'error que vaig cometre al principi del meu mandat va ser no entendre la dimensió simbòlica del rol del president i no vaig dotar de prou solemnitat les meves accions", va expressar ahir. Amb tot, Sarkozy encara no ho té tot perdut. Però haurà de mobilitzar els abstencionistes -"la majoria silenciosa" a la qual no ha deixat d'apel·lar durant la campanya- i convèncer els indecisos que, la vigília de la primera volta, són un 25% de l'electorat.

Per la seva banda, Hollande s'ha mostrat més ofensiu, com fa setmanes que li demanen les bases i part del seu entorn. "L'onada és alta i forta. I [a Sarkozy] l'agafarà de ple!", va exclamar dijous, en un registre poc habitual. A més, ha fet una crida al vot útil davant l'ascens del candidat de l'esquerra antiliberal, Jean-Luc Mélenchon, única amenaça al resultat triomfal que auguren els sondejos.

El vot ocult de la ultradreta

L'altra gran incògnita d'aquesta primera volta és el resultat de la ultradretana Marine Le Pen, que podria quedar tercera o quarta segons els sondejos, que li donen fins a un 16% dels vots, un percentatge similar al que va obtenir Jean-Marie Le Pen el 2002. El patriarca de la ultradreta va aconseguir eliminar, contra pronòstic, el socialista Lionel Jospin. Aquesta vegada el risc no sembla tan considerable per obtenir una proesa que va traumatitzar el país i part de l'estranger. Però no s'ha de desestimar el vot subterrani, que podria afavorir que la filla de Le Pen obtingui un resultat històric i situï la resta de la classe política contra les cordes.