Seixanta anys de lluita per la terra al Pròxim Orient
El conflicte entre israelians i palestins va ser el més llarg del segle XX i res apunta que estigui en vies de solució. Recuperem aquí les claus per comprendre'l i situar-ne els principals actors.
Com comença el conflicte?
Després de la Segona Guerra Mundial, descobert l'horror de l'Holocaust, els Estats Units i l'URSS van pactar la partició de Palestina (que aleshores era una colònia britànica) en dos estats, un àrab i un jueu. El 1948 Israel proclamava unilateralment el seu estat, cosa que va desencadenar la reacció dels països veïns, que van declarar-li la guerra. Al final del xoc, Israel havia completat el que els àrabs anomenen la Nakba (desastre): el desallotjament de 531 pobles i l'expulsió de 800.000 palestins a Gaza i Cisjordània.
Com afecta la regió?
El 1956 Israel va actuar per primer cop com a potència militar, a la guerra contra l'Egipte de Gamal Abdel Nasser, que havia nacionalitzat el canal de Suez. El 1967, en la Guerra dels Sis Dies, va ocupar el Sinaí a Egipte, els alts del Golan a Síria, Gaza, Cisjordània i Jerusalem est. Tel-Aviv va guanyar les cinc guerres àrabo-israelianes posteriors. Amb els Acords de Camp David (1978), auspiciats pels Estats Units, Egipte va ser el primer país àrab a reconèixer Israel. Un acord que ara trontolla després de la caiguda de Mubàrak.
Què és la Intifada?
El 1959 es funda Fatah, l'embrió de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). El seu objectiu és destruir Israel i crear un estat laic i democràtic a tot el territori històric de Palestina. Però amb la seva estratègia guerrillera, l'OAP, que lluitava des de l'exili, va quedar aïllada. Els països àrabs van posar per davant els seus interessos i van abandonar la causa palestina. L'esclat de la Primera Intifada (alçament, en àrab) va capgirar-ho tot: després de vint anys d'ocupació, una nova generació va protagonitzar una insurreció i es va enfrontar amb pedres contra els tancs israelians. La imatge d'Israel al món va quedar malmesa. L'OAP va refer els llaços amb l'interior, va renunciar a la violència i va seure a negociar. La decepció pel fracàs del procés va portar el 2000 a la Segona Intifada.
Com s'ha negociat la pau?
Les negociacions entre israelians i palestins van començar després de la primera Guerra del Golf, sota els auspicis de Washington, a la Conferència de Madrid. Iàsser Arafat va reconèixer l'Estat d'Israel i el procés va desembocar en els Acords d'Oslo, que suposaven la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb les seves forces de seguretat per garantir l'ordre intern i la divisió dels territoris ocupats en tres zones. A canvi, Israel havia de retirar el seu exèrcit dels territoris ocupats. Els temes més espinosos, com l'estatut de Jerusalem, els refugiats, els assentaments israelians i la determinació de les fronteres van quedar exclosos. El procés va avançar amb els acords de Gaza-Jericó, que van portar el retorn de l'OAP a Palestina.
Per què fracassa el diàleg?
L'assassinat del primer ministre israelià, Yitzhak Rabin, impulsor dels Acords d'Oslo, i la victòria dels conservadors del Likud van suposar un fort cop al procés. Israel va signar però va suspendre els Acords de Wye Plantation. El diàleg es va restablir a Camp David, però va fracassar en l'últim minut. Els punts en què sempre s'han encallat les converses són el dret al retorn dels refugiats i l'estatus de Jerusalem, que els dos reclamen com a capital. La ronda negociadora que va voler impulsar Obama el setembre del 2009 es va acabar per la negativa israeliana a congelar els assentaments.
Com ha actuat Israel?
Mentre s'asseien a la taula de negociació, les autoritats israelianes han dut a terme una política de fets consumats. Després de la retirada unilateral de Gaza, el 2005, a Cisjordània s'ha accelerat la construcció d'assentaments. Actualment uns 300.000 colons israelians viuen il·legalment a Cisjordània i uns 200.000 a Jerusalem est. A més, Israel ha continuat la construcció del mur, que s'endinsa dins les fronteres del 1967.
D'on ve la divisió palestina?
Hamàs va guanyar pes als territoris ocupats quan, d'acord amb l'esquerra palestina, van criticar els Acords d'Oslo com una renúncia als objectius fundacionals del moviment d'alliberament. Hamàs va guanyar les eleccions del 2007, avalades per tots els observadors. Però el resultat va ser vetat per les grans potències. Fatah denuncia la ideologia islamista i Hamàs l'acusa de ser un agent al servei de l'ocupació.
