S'endureix la pugna pel poder polític i religiós a l'Iran

ARABISTALes eleccions parlamentàries a l'Iran de la setmana passada han posat de manifest la lluita pel poder entre el líder suprem, Ali Khamenei, i el president, Mahmud Ahmadinejad. Khamenei ha fet servir durant anys el populisme de l'actual president per neutralitzar els reformistes. Ara vol desarticular el nucli de poder que ell mateix ha bastit al voltant d'Ahmadinejad, però el president s'hi resisteix i el desafia amb arguments polítics i teològics.

Canvi generacionalCom va assolir Mahmud Ahmadinejad el poder?

L'auge polític d'Ahmadinejad coincideix amb l'arribada a moltes alcaldies d'una jove generació d'islamistes d'origen humil que s'imposen als candidats religiosos i als opositors.

El 2005 l'entorn de Khamenei, conscient que la seva mala imatge impedia als seus candidats guanyar les eleccions presidencials, va donar suport al populista Ahmadinejad per contrarestar la veu dels crítics dins del règim. Dels grups obertament contraris al seu poder se n'encarregaven les forces de seguretat.

Diferències teològiquesHi ha visions religioses enfrontades?

Un dels aspectes més importants en la doctrina de l'islam xiïta, majoritari a l'Iran, és la creença que l'autoritat de Mahoma es va transmetre fins al segle IX de generació en generació a través d'una línia de dotze líders espirituals, els Imams. El dotzè, Mahdi, es va ocultar fins al dia del Judici Final, en que tornarà per imposar la pau i la justícia.

Les diferents maneres d'actuar durant aquesta espera fins al Judici Final han obert un debat teològic a l'Iran i són també part d'aquest enfrontament. Els clergues defensen una espera passiva, mentre que l'entorn d'Ahmadinejad aposta per actuar i crear les condicions apropiades per provocar el retorn. A més, insinuen que la figura del líder espiritual és prescindible.

Aquestes creences són darrere les declaracions d'Ahmadinejad que els seus rivals qualifiquen d'excèntriques i producte d'un extremisme apocalíptic i sectari.

No es pot descartar que Ahmadinejad exageri per justificar la seva política en un país molt devot del Mahdi. Amb tot, responen a unes creences reals que incomoden els mul·làs, perquè posen en dubte la doctrina del règim. Aquest fet suposa un atac directe a la seva legitimitat política, que, a falta d'una justificació democràtica o dinàstica, es basa en l'acatament de la doctrina oficial. Un assessor d'Ahmadinejad ha dit que, quan l'Imam ocult torni, "el primer que farà és tallar el coll dels clergues, perquè s'han corromput pels diners i la política".

Reformes polítiquesQuè vol fer Khamenei per recuperar el poder?

Un cop derrotats els reformistes, Ali Khamenei intenta ara desacreditar i afeblir també l'entorn d'Ahmadinejad. Però els revolucionaris li estan guanyant la partida i s'han establert amb força en l'espai polític deixat pels burgesos reformistes. Per mirar de solucionar-ho, Khamenei ha encetat una proposta de reforma constitucional per eliminar el sistema presidencialista i recuperar tot el poder per la vella guàrdia.