Separar els alumnes per nivell, una mala solució
Separar els alumnes per nivell és una mala solució, segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill, que adverteix que fa perillar la cohesió social. Proposa fórmules d'atenció individualitzada com a alternativa.
BARCELONA.El model educatiu de l'Estat no preveu la segregació per capacitats, però la realitat de les aules no es correspon amb aquest model. Segons dades de l'informe PISA, almenys un de cada tres centres de secundària catalans separa els alumnes per nivell. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill, elaborat amb el suport de 30 experts de la comunitat educativa, assegura que el fracàs escolar és el resultat d'aquesta mala aplicació del model d'escola integradora. Una mala aplicació que, segons l'estudi, té una alternativa clara.
Per què es qüestiona?No hi ha proves que millori els resultats i posa en risc la cohesió
Enric Roca, un dels tres autors de l'estudi, explica que "no hi ha proves evidents que la segregació per nivell tingui bons resultats acadèmics". De fet, l'estudi assegura que "els sistemes comprensius redueixen les desigualtats i milloren els resultats de l'alumnat de composició social baixa, a diferència dels segregadors". "Catalunya té tanta diversitat que no ens podem permetre un sistema que segregui, ni per llengua ni per qualsevol altre motiu, sinó que s'ha d'aprofitar l'escolarització per educar en la convivència d'una societat diversa", afegeix Roca.
Quina és l'alternativa?Canvis a les classes per permetre una atenció individualitzada
La proposta de la Fundació Jaume Bofill, batejada com a integració individualitzada , consisteix a organitzar les classes de manera diferent per permetre una atenció individualitzada dins del mateix grup classe heterogeni. "Cal canviar els espais i el temps, l'aula no pot tenir l'esquema tancat que té actualment: amb totes les taules en fila, un sol professor i tots els alumnes fent el mateix alhora", detalla Roca.
Proposen, per exemple, que en determinats moments hi hagi dos o més professors a la mateixa aula, que es potenciïn els equips de treball -que a vegades es podrien formar segons les capacitats però en altres ocasions es basarien en altres criteris- o introduir més treball individual personalitzat per a cada alumne. També s'apunta com a indispensable, per complementar aquest enfocament, potenciar la funció tutorial i orientadora. Segons Roca, "això permetria que cada alumne construís un projecte personal i que el sistema només l'acompanyés".
És viable la proposta?El sindicat USTEC considera que caldrien més recursos
La Fundació Jaume Bofill assegura que, per implementar la seva proposta, no caldrien més recursos sinó només organitzar-los de manera diferent. Però la portaveu del sindicat USTEC, Rosa Cañadell, destaca que l'educació comprensiva -que també defensa el sindicat- "necessita unes condicions mínimes per poder aplicar-se correctament" i això requereix "recursos suficients i menys concentració" d'alumnes nouvinguts en determinats centres. Uns recursos, diu, que no s'han de traduir en "més professors, sinó en menys alumnes per aula o més hores de coordinació dels equips".
Junts fins als 16 anys?Els autors de l'estudi, en contra d'avançar un any el batxillerat
Enric Roca advertia ahir que la proposta d'avançar als 15 anys l'elecció entre batxillerat i FP, que obligaria a repetir curs en cas de canviar d'opinió, "és un torpede en la línia de flotació del model d'educació comprensiva que tenim". Josep Maria Lluró, un altre dels autors de l'estudi, reivindica que "s'ha de mantenir un tronc comú fins als 16 anys i, en l'educació postobligatòria, combinar els itineraris diferenciats amb passarel·les efectives".
