Set manifestacions surten cada dia als carrers de Catalunya
El malestar lligat a la crisi és al carrer, on les manifestacions s'han doblat en 3 anys i se situen, de mitjana, en 7 al dia. La tardor ha engegat calenta: Interior ja ha rebut més de 400 avisos de protestes.
BARCELONASi els metges van tallar la ronda de Dalt durant les dues jornades de vaga convocades aquesta setmana, els estudiants no es van quedar curts i van repartir els talls per diferents punts de la geografia catalana, com l'AP-7 a l'alçada de Cerdanyola del Vallès, la Gran Via de Barcelona i les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat. Hi ha talls cada setmana a la C-31 a Bellvitge contra les retallades en salut i els indignats fan ressonar el seu malestar per algunes de les principals places del país de manera regular. Al conjunt de Catalunya hi ha prop de set protestes que envaeixen la via pública cada dia. Les manifestacions i concentracions s'han doblat des que la crisi va començar a ensenyar les dents de manera evident el 2008, si més no les que es comuniquen, com es desprèn de les dades sobre convocatòries notificades al departament d'Interior. El malestar és al carrer.
El moviment 15-M ja va alertar abans de l'estiu que volia que la tardor fos calenta i a les seves protestes s'hi han sumat moltes altres: des del mes de setembre fins a l'11 de novembre, ja hi ha hagut al conjunt de Catalunya 414 notificacions de manifestacions o concentracions. Exactament 206 més de les que es van avisar el 2008 en aquest mateix període. La majoria, òbviament, al centre de Barcelona i molt especialment a la plaça de Sant Jaume i rodalia. El gran salt de malestar es va viure entre el 2008 i el 2009, quan les protestes comunicades van créixer prop d'un 40% -si s'agafen de referència les dades de la tardor-, i es va repetir l'any següent amb un nou increment de gairebé el 45%. Ara s'han estabilitzat.
Les 414 protestes que s'han notificat aquesta tardor, repartides entre els 72 dies comptabilitzats, deixarien una mitjana de 5,7 manifestacions o concentracions cada dia, però aquí cal sumar-hi el gruix de protestes que s'improvisen o que, directament, opten per desobeir la llei i no avisar en el termini d'entre 10 i 30 dies naturals estipulat per evitar incórrer en una falta greu -en casos d'urgència s'admeten notificacions amb marge de 24 hores-. Les manifestacions no notificades són minoritàries -segons les fonts policials consultades per aquest diari, que les situen en un 30% del total-, cosa que eleva la mitjana de convocatòries diàries per sobre de les set, mentre que abans del 2008 no arribaven a les quatre.
Menys conflictives
Tot i la dinàmica a l'alça del nombre de convocatòries, l'intendent i portaveu de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Carles Reyner, assegura que no tenen sensació d'estar fent més sortides per manifestacions que en altres èpoques. Ho justifica, sobretot, amb l'evidència que "fa uns anys hi havia més manifestacions conflictives, amb crema de contenidors, pintades, o altres incidents" i que, en canvi, ara "transcorren majoritàriament de manera més tranquil·la". Passen més desapercebudes, però els talls de trànsit se succeeixen un dia sí l'altre també. Segons Reyner, tot i que les protestes no es comuniquin abans de produir-se, difícilment els agafen de sorpresa i, per tant, la Gàrdia Urbana té marge de maniobra per assumir el seu paper en el protocol de seguretat: garantir la mobilitat i minimitzar l'impacte a la resta de ciutadans. L'apartat d'ordre públic queda en mans dels Mossos.
Cues a l'AP-7
La repercussió de les protestes en el trànsit, però, queda clara en les dades del Servei Català de Trànsit, que posen de manifest l'afectació de cada minut de tall en quilòmetres de cua. La protesta matinal dels estudiants de la UAB que dijous va tallar durant un quart d'hora l'AP-7 en hora punta (de les 7.40 a les 7.55) va portar associada un tram de nou quilòmetres de retencions -quatre en un sentit i cinc en l'altre-, el tall a la Diagonal de Barcelona durant mitja hora, també de bon matí, va afectar el trànsit de la B-23 d'entrada amb un tram màxim de sis quilòmetres d'embús.
Les protestes periòdiques de metges els dimecres a Bellvitge, al seu torn, tallen la C-31 a l'Hospitalet de Llobregat en els dos sentits entre 10 i 15 minuts i provoquen retencions de fins a un quilòmetre i mig d'entrada a Barcelona. Els punts més difícils de gestionar, com explica Reyner, són les grans artèries, com ara la Gran Via i l'avinguda Diagonal, però també la Via Laietana, un dels centres neuràlgics de les protestes, perquè presenta més complicacions de trànsit que qualsevol carrer de l'Eixample, on la trama Cerdà fa més fàcils els desviaments.
