"S'ha de reprendre la relació amb el Vaticà; estava interrompuda"

El democristià Xavier Puigdollers, que és advocat de professió i ha dedicat la seva trajectòria a les entitats socials, assumeix les polítiques religioses d'un Govern que vol millorar el contacte amb el Vaticà.

Aquest Govern serà més pròxim a l'Església catòlica?

És un Govern que respecta profundament el fet religiós per la transcendència i la importància que té en la societat. També és un Govern pròxim a la diversitat religiosa. Però l'Església catòlica ha tingut un paper cabdal en la història d'aquest país i això s'ha de tenir en compte.

La Generalitat intensificarà la relació amb el Vaticà?

Sí, perquè és bo tenir-hi relació. Més que intensificar la relació amb el Vaticà, el que s'ha de fer és reprendre-la, perquè s'havia interromput. Confiem que la nova ambaixadora al Vaticà [la catalana Maria Jesús Figa] sigui un actiu, perquè per a ella és molt fàcil entendre el fet català. Encara no hi ha hagut, però, un contacte directe.

Es plantegen l'obertura d'una delegació permanent a Roma?

El govern de CiU, en l'època del president Pujol, va obrir una delegació a Roma. Després es va tancar, perquè el govern tripartit tenia criteris diferents. Ara es veuria amb bons ulls tornar-la a obrir. Quan i com? No hi ha pressa. Segurament hi ha altres prioritats. Si és possible econòmicament, es podria preveure en aquesta legislatura.

La vicepresidenta, Joana Ortega, ha expressat la voluntat de modificar la llei de centres de culte per convertir-la en una norma més flexible. Com es farà?

S'han detectat algunes disfuncions, que pateixen els ajuntaments i les comunitats religioses. En el fons, hi ha el debat sobre en quins llocs es poden instal·lar els centres de culte, quina mida i quina seguretat han de tenir, i com afecten els veïns. Ni la llei ni el reglament han acabat resolent aquestes qüestions. Intentarem flexibilitzar els requeriments per resoldre els problemes concrets.

La llei va ser un dels projectes estrella de Josep-Lluís Carod-Rovira, que la va considerar una "lliçó de modernitat democràtica". Era massa ambiciosa?

No sé si va ser massa ambiciosa. Es va voler dur a terme una regulació que, en el moment de fer la llei, alguns grups del mateix govern tripartit ja no veien gaire clara. Hi havia un ànim reglamentista. Potser hauria estat suficient demanar responsabilitat a les comunitats a l'hora d'actuar. Intentar normativitzar totes les accions de la vida és impossible i no és convenient. La normativa ha de contribuir a potenciar aquesta responsabilitat. Una llei que, en el fons, ha provocat reaccions de tots els sectors no reunia totes les condicions que deia l'anterior vicepresident.

Però aquesta llei la va votar CiU.

Perquè es va treballar molt en el tràmit parlamentari i, realment, hi havia una grandíssima diferència entre el projecte i la llei que es va acabar aprovant. CiU sempre ha tingut la idea de participar al màxim en la bona governabilitat del país. Si s'hi introduïen millores, era més convenient votar que sí.

S'ha de consensuar amb els representants del col·lectiu musulmà la regulació del vel integral?

Hi hem de parlar, però decideix qui té la competència per decidir. Tampoc hem d'oblidar qui és cadascú. Aquest és un debat que s'obrirà, en defensa dels valors del nostre país, però s'ha de fer amb tranquil·litat. Qualsevol pèrdua de llibertat no ha de ser acceptada.

Li sembla un bon exemple el model francès?

En qüestions tan delicades, mirar i escoltar és bo; prendre models exactes no és el més encertat. La realitat francesa és diferent de la realitat catalana. És bo que siguem capaços de crear el nostre propi model.