REVOLTES AL PRÒXIM ORIENT
Crònica 29/04/2011

Silenci absolut del món àrab i Occident per la repressió a Síria

Cristina Mas Assessorament D'i. álvarez-ossorio (universitat D'alacant), E. Soler (cidob) I A. Goenaga (iemed)
3 min
La televisió Al-Arabia va difondre ahir unes imatges on es veu el desplegament de soldats i vehicles militars a la ciutat de Daraa, al sud de Síria.

El règim de Baixar Al Assad sufoca amb sang la revolta a Síria. L'organització de drets humans Sawasiah va elevar ahir el balanç de morts a més de 500. L'oposició ha convocat per avui més mobilitzacions i parla d'un punt de no retorn. Malgrat la repressió, ni els països veïns ni les potències occidentals han fet una condemna ferma ni han pres cap mesura contra el règim. Síria té una gran importància estratègica al tauler del Pròxim Orient i es té por de les conseqüències de la caiguda de Baixar, diferents en cada país.

L'Iran té en Síria un aliat estratègic privilegiat

L'Iran és el germà gran de Síria i no vol perdre el seu principal aliat al Pròxim Orient. L'aliança es va forjar fa trenta anys, després que Egipte signés la pau amb Israel i quan l'Iraq va entrar en guerra amb l'Iran. L'acord s'ha reforçat des d'aleshores amb la plena entesa en la complexa arena libanesa i la necessitat de contrarestar l'hegemonia israeliana a la regió. Per això, i perquè l'Iran tem que li arribi l'onada de canvi democràtic, defensarà amb tots els mitjans el manteniment del règim sirià.

Turquia i les amistats perilloses a la regió

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet un apropament a Síria en una política de diversificació d'aliances, més projecció a fora i obertura de mercats al món àrab. Erdogan pressiona Baixar perquè faci reformes i tem les conseqüències, en les eleccions que afronta al juny, del seu apropament a un règim que ara reprimeix brutalment la seva gent. A més, Turquia té un acord de lliure circulació de persones amb Síria que l'exposaria a tenir una onada de refugiats en cas d'una crisi humanitària.

Les grans potències no volen obrir un nou front

El Consell de Seguretat de l'ONU ha estat incapaç de condemnar la repressió del règim sirià. La proposta ha estat vetada per Rússia, que ha intensificat relacions amb Síria, i per la Xina, que amb la consigna de no ingerència, tampoc li ha donat suport. El potencial desestabilitzador de la revolta siriana i les dificultats de la intervenció a Líbia fan callar les grans potències respecte a la repressió.

Israel tem perdre un enemic controlat

Israel veu com trontolla un règim que ha estat el seu principal enemic, però al qual ja tenia la mida presa. Síria dóna suport a Hamàs i a Hezbol·lah, però no han entrat en un xoc militar obert, ni tan sols quan el 2007 Israel li va bombardejar una planta nuclear secreta. La reivindicació dels Alts del Golan, el territori sirià ocupat des del 1967, s'ha revelat com a més retòrica que real.

El Líban i la imprevisió del que pot passar si cau Síria

Síria sempre ha volgut tutelar el Líban, que considera un territori propi. L'escena política libanesa encara està dividida entre el bloc pro occidental, dirigit per Saad Hariri, i el contrari encapçalat per Hezbol·lah . El primer vol menys ingerència siriana al país i veuria amb bons ulls la desestabilització de Baixar. El segon, en canvi, veu en Síria el seu principal suport. Hezbol·lah , que ha saludat les revolucions de Tunísia i Egipte, ara calla davant la revolta al país veí. El Líban està sense govern i el bloqueig a l'ONU d'una resolució de condemna a Síria no té suport institucional real.

stats