Síria aixafa la revolta

DamascLa gent corre desgavellada pels carrerons del barri cristià de la ciutat vella de Damasc. Empenyen els nens i les dones cap a casa, mentre el homes tanquen les botigues i organitzen comitès populars de vigilància i defensa, arreplegant pals, porres i, fins i tot, alguna destral. "Tu en aquella cantonada", indica un mossèn maronita a un dels joves que l'acompanyen. "Tu en aquella altra. Ja ho sabeu, aviseu si veieu cap moviment estrany". El pànic s'estenia ràpidament entre aquestes comunitats minoritàries que donen suport al règim del president Baixar al-Assad després que el ressò d'un tiroteig trenqués el tediós ritme de Divendres Sant. "No patiu, són només adolescents aturats", responen quan uns turistes pregunten què passa. "Diuen que volen llibertat. Què saben ells de la llibertat?".

Des de terrats i balcons grups de dones i nens, alguns carregats amb prismàtics, miren preocupats a dreta i esquerra. Sembla que el perill ve d'extramurs, on la capital creix, des d'on continua arribant el reclam dels mujahidins i l'eco dels aldarulls del sisè divendres consecutiu de violència a Síria. De res no han servit les mesures populistes preses pel president Al-Assad les últimes setmanes. Ni tan sols l'aixecament aquesta setmana de la llei d'emergència que durant 48 anys ha deixat a Síria milers de presoners polítics, represaliats i desapareguts sembla satisfer les expectatives dels manifestants. "No confiem en aquest govern", diuen els grups dissidents en els seus comunicats. "Les nostres demandes van més enllà de l'aixecament de les lleis d'emergència. Volem l'alliberament de tots els presos polítics i el canvi de la Constitució sencera, inclòs l'article vuitè". Aquest article proclama el partit Baas com l'únic capaç de liderar l'Estat i la societat siriana, i impedeix la normalització de la vida política.

El règim amenaça

El ministeri de l'Interior sirià continua demanant als ciutadans que no secundin les protestes i els ha advertit que prendrà totes les mesures que la llei permeti per impedir que continuïn. A preguntes de la cadena de televisió Al-Jazira, la portaveu del ministeri d'Informació Reem Haddad ha concretat que "si els manifestants disparen contra les forces de seguretat, els agents respondran disparant". No obstant això, les informacions que els activistes fan arribar a través del telèfon i internet -un mitjà car i poc estès a Síria- semblen indicar que les forces de seguretat han obert foc contra manifestacions pacífiques en negar-se els manifestants a dispersar-se.

"Vam veure dos franctiradors a l'edifici. Cap de nosaltres tenia armes. Hi ha ferits, possiblement dos morts". Testimonis com aquest s'escampen en forma de rumors pels carrers de la capital. A causa de la pràctica absència de periodistes acreditats, la censura sobre els mitjans locals i les dificultats per moure's sobre un terreny cada cop més ple de controls militars és difícil corroborar els fets de primera mà.

Segons les informacions recollides per les agències les protestes de divendres s'han estès per la pràctica totalitat de la geografia siriana. Especialment virulents semblen els fets de la ciutat d'Homs, amb 700.000 habitants, al centre del país. També a Banias, a la costa mediterrània, i al districte de Daraa, fronterer amb Jordània, s'han documentat tirotejos de les forces de seguretat i de les milícies baasistes contra els manifestants amb nombrosos ferits i algunes baixes, encara per confirmar. El govern parla de la mort de diversos membres de les forces de seguretat a les mans de bandes armades amb ajuda dels "enemics estrangers". Però familiars de soldats morts denuncien que són executats pels seus superiors per negar-se a disparar contra la multitud.

S'esperen unes jornades agitades. El règim ha deixat clar que les reformes eren la línia vermella. Al carrer autobusos plens de joves amb pals i porres coregen incansables "Només Déu, Síria i Baixar".