Síria busca sortides en la fragilitat
Síria enfila avui amb cautela el tercer dia d'un alto el foc inestable i qüestionat. A l'espera del pròxim pas de les Nacions Unides, el país contempla els escenaris que s'obren si la diplomàcia fracassa.
BARCELONA.En un clima de fràgil distensió, l'oposició va omplir ahir el país de manifestacions que van gaudir d'una llibertat que no tastaven des de feia 13 mesos, tot i que activistes van dir que l'exèrcit havia mort una desena de persones. El Consell de Seguretat de l'ONU debatia, mentrestant, aprovar l'enviament d'una missió d'observadors al país.
Síria compta moltes més derrotes que victòries i es fa difícil determinar quin final espera al país, que fa més d'un any que està sota repressió.
Una primavera complicadaL'onada de democràcia al món àrab s'ha encallat a Síria
Primer va ser Ben Ali a Tunísia, després Hosni Mubàrak a Egipte, seguit de Muammar Gaddafi a Líbia i, finalment, Ali Abdullah Sàleh al Iemen. Les revolucions han derrocat els dictadors a un ritme tan vertiginós que, com diversos analistes apunten, sovint es dóna per fet massa ràpid que la inèrcia democràtica també s'emportarà el règim del president Baixar Al-Assad a Síria.
Ignacio Álvarez-Ossorio, professor titular d'estudis àrabs i islàmics a la Universitat d'Alacant, compara el cas sirià amb la resta i determina que els escenaris que s'obren a Damasc difícilment s'emmirallaran en la resta de revolucions. L'autor de Síria contemporània descarta un final com el de Tunísia, on l'exèrcit va prendre partit a favor de la població, i tampoc albira un escenari com a Egipte, on un cop intern de les forces armades va forçar la sortida de Mubàrak garantint que els clans seguirien pilotant els candis al país. Álvarez-Ossorio veu més plausible un final com el de Líbia, que passaria per armar els rebels.
Sortida a la imenenita...Rússia té la clau si opta per tutelar una transició controlada
Els esforços de la comunitat internacional per trobar una sortida diplomàtica a la crisi acosten força Síria al model del Iemen, on una forta pressió externa va forçar la sortida de Sàleh, que va deixar el poder al vicepresident un cop li va ser garantida la immunitat.
Lourdes Vidal, responsable de l'Àrea Món Àrab i Mediterrani de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), no descarta una implicació de Rússia en aquesta sortida. Vidal creu que l'opinió pública russa cada vegada és més escèptica respecte del règim d'Al-Assad i que Moscou podria optar per promoure una transició controlada amb l'objectiu de mantenir un prestigi internacional. La investigadora de l'IEMed concreta que el Kremlin tindria així l'oportunitat de promoure una transició controlada que no quedi en mans dels Estats Units.
Álvarez-Ossorio no aposta per un canvi de posició de Rússia i apunta que la primera decisió en política exterior del renovat president rus, Vladímir Putin, intentarà enfortir lligams amb Síria, país estratègic en una regió que Rússia quasi va abandonar després de la caiguda de l'URSS.
...o excepció siriana?Si la diplomàcia fracassa, Síria podria no viure la seva Primavera
Els dos investigadors consultats per l'ARA mantenen que l'opció més possible és que Síria sigui una excepció a la Primavera Àrab, especialment si la diplomàcia fracassa.
En aquest cas, Lourdes Vidal preveu un conflicte radicalitzat, una guerra llarga amb una repressió intermitent que no serà tan militar com ara, sinó que tornarà als inicis, on les forces de seguretat reprimien la població sota mà.
Álvarez-Ossorio afegeix que les mesures cosmètiques del règim (reforma constitucional i eleccions parlamentàries al maig) refredaran l'oposició en vista de la immobilitat de la comunitat internacional. Segons l'analista, Al-Assad aprofitarà la divisió a l'oposició i potenciarà la idea que, si el derroquen, el remei pot ser pitjor que la malaltia.
