The New York Times / BeirutEl règim del president sirià Baixar al-Assad tenia ahir dos fronts oberts enmig d'una setmana d'intenses maniobres diplomàtiques a la regió. D'una banda, el presumpte atac d'un grup armat de desertors a un base militar a prop de Damasc. I, de l'altra, la reunió de ministres d'Exteriors de la Lliga Àrab al Marroc que havia de ratificar la seva suspensió com a estat membre.
L'atac a un complex dels serveis d'intel·ligència va ser el més important en contra del règim des que van començar les revoltes. Segons la Coordinadora de Comitès Locals -un grup de l'oposició- membres de l'anomenat Exèrcit Sirià Lliure van disparat amb morters i metralladores contra el complex dels serveis d'intel·ligència de la força aèria situat a l'autopista que condueix des de la capital fins a Alep. L'agència Reuters va informar d'una dura batalla al centre després de l'atac, tan bon punt un grup d'helicòpters va encerclar l'àrea. Es tracta de la primera reivindicació d'aquesta força opositora armada al règim i obre el camí d'una guerra civil al país.
A Rabat, la capital del Marroc, els ministres d'Exteriors dels 22 països membres de la Lliga Àrab van acordar donar tres dies més de marge a Síria per acatar el pla àrab que intenta aturar la repressió. Enviaran un grup d'emissaris després d'observar com la diplomàcia està arribant a una "via morta". La incògnita, però, és la resposta que donaran al règim d'Al-Assad si no compleix les mesures que li exigeixen. "No estem parlant d'un ultimàtum, sinó més aviat del final dels esforços possibles de la Lliga Àrab", va dir el portaveu de Qatar.
França retira el seu ambaixador
El creixent aïllament del govern de Damasc en el terreny diplomàtic es va fer evident ahir quan França va anunciar que retirava el seu ambaixador de Síria, Éric Chevallier, després que les seves seus diplomàtiques fossin atacades per seguidors d'Al-Assad. "Hi ha hagut més violència al país, cosa que obliga a tancar els nostres consolats a Alep i Latakia, com també les nostres institucions culturals i retirar el nostre ambaixador", va dir el ministre d'Afers Estrangers, Alain Juppé, al Parlament. França va governar Síria, i també el Líban, del 1920 al 1946.
Últimament hi ha hagut diversos atacs a Síria contra ambaixades i consolats de països que es consideren opositors al govern d'Al-Assad. La declaració oberta del rei Abdal·lah II perquè Al-Assad dimitís va ser resposta amb pedrades a la seva ambaixada dilluns. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va condemnar-ho i el règim sirià va respondre que no es repetirien. Però una font diplomàtica de Damasc va informar ahir que una multitud de sirians llançava en aquest cas pedres i ous a l'ambaixada del Marroc i dels Emirats Àrabs.
Una setmana sagnant
Els fets s'han precipitat des que un grup d'activistes va denunciar dimarts un dels episodis més sagnants dels últims vuit mesos d'aixecament. Les informacions no es poden contrastar, però l'Observatori Sirià dels Drets Humans -amb seu a Londres- va dir que més de 71 persones arreu del país van morir dilluns, inclosos 34 soldats del règim durant enfrontaments amb les forces desertores.
L'espiral de violència va tornar a créixer dimarts després que el govern sirià anunciés que alliberaria 1.180 presoners en el que va semblar un esforç per mostrar avenços diplomàtics poques hores abans de la reunió de la Lliga Àrab a Rabat. En un comunicat, van al·legar que els presoners alliberats estaven "relacionats amb els últims fets" i que no havien assassinat ningú.
