Uns 20.000 manifestants han deixat uns 60 morts per trets de les forces de seguretat a Deraa. A la frontera amb Jordània, la petita població de Daraa va ser el 1917 una fita en la revolta àrab. Cal tornar a llegir ara els Set pilars de T.E. Lawrence? El cert és que el món àrab lluita per desfer-se del llegat dels darrers cent anys: desfetes, corrupció i mentides sense fi. Els somnis de "progrés i justícia" s'han convertit en un malson quotidià. Tunísia ha canviat, però és petita. Egipte ja té una constitució trampa, que ja és alguna cosa. Líbia té gas i paga la pena. Tres crisis àrabs alhora, passi; però quatre? Senyors, el que passa a Síria es molt seriós. El dur govern postsoviètic, dominat per una minoria criptoxiïta, té suports molt poderosos i no es deixarà fer. Van aniquilar 18.000 civils a Hamà el 1982 mentre aquí celebràvem el Mundial de futbol; i mai no s'ha incomodat el " tradicional amigo árabe ". Fa unes setmanes el president Baixar al-Assad negociava a Alep, ara surt això. Potser s'ha obert una finestra, però Occident la deixarà tancar?
