Sixte Cambra: "Ports de l'Estat limita la capacitat del port"

BARCELONASixte Cambra i Sànchez (Barcelona, 1952) va ser nomenat president de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) pel president Artur Mas al gener. Exsenador de CiU entre el 1993 i el 2004, Cambra va ser soci fundador de la firma de caçatalents Seeliger i Conde, a més de director del Trofeu Comte de Godó de tenis des del 1985 fins al 2008, i vicepresident del Barça en l'etapa de Josep Lluís Núñez. Ara presideix una empresa pública responsable de la gestió d'una infraestructura que suma 30.000 empleats. Avui viatja cap a Turquia liderant una missió comercial del port amb 50 empresaris.

El port és un termòmetre de l'activitat econòmica del país. Quina temperatura marca?

El port reflecteix l'activitat econòmica del nostre entorn, que cada dia procurem que sigui més ampli. Aquest és un dels grans objectius de l'APB: el creixement de l'àrea influencia del port. El que ens diuen les xifres del 2011 és que si fins ara hi havia un mínim creixement era per les exportacions (fins al setembre les exportacions de contenidors havien crescut un 19%). Aquest any s'han batut rècords absoluts d'exportacions, fins i tot per sobre de les dades del 2006, el 2007 i el 2008, els anys de més bonança. També ha crescut un 31% l'exportació de vehicles nous. Un altre factor positiu és el comportament dels creuers. El nombre de creueristes de la temporada d'estiu ha crescut un 16%, fins als 2,1 milions de turistes.

Ens estem recuperant, doncs?

L'any 2009 el port va viure una davallada claríssima, però el 2010 ja es va veure una certa recuperació, que s'ha accelerat aquest any. Veurem com es comporta l'últim trimestre. Es va tocar fons el 2009 i ara estem a mig camí entre el punt més baix i el que van ser el 2007 i 2008.

Com fa créixer el port la seva àrea d'influència?

Treballem en diferents fronts. Aquest procés és coherent amb el procés inversor iniciat fa deu anys. No es va preveure l'ampliació del port per quedar-nos amb el creixement vegetatiu del que era el port abans. S'ha fet preveient un creixement dels intercanvis del Mediterrani amb l'Àsia. El Mediterrani ha de guanyar quota i hem de guanyar connectivitat. I en aquest sentit la decisió de la Comissió Europea (CE) d'incloure el corredor mediterrani en la xarxa bàsica de transport ferroviari és una aposta clara per aquesta millora en la connectivitat. A més nosaltres fem actuacions per augmentar el nostre hinterland o àrea d'influència: estem presents a la terminal marítima de Saragossa, al port sec d'Azuqueca de Henares (Madrid) i a la nova terminal de Yunquera de Henares (Madrid). A més tenim presència a Tolosa, Perpinyà i Lió. Hi ha dos focus de creixement clars: el centre i nord-est de la península Ibèrica i el sud de França, per créixer des d'allà fins al centre d'Europa.

Europa ha donat llum verda al corredor mediterrani, però conjuntament amb els corredors central i atlàntic. Com ho valoren?

Són molt importants les prioritats en l'execució. Vull confiar, i més en la situació actual, que es prioritzarà amb criteris d'objectivitat des del punt de vista de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació. Si és així, no hi ha dubte que el corredor mediterrani ha de ser la prioritat. Per nosaltres també és molt important que el document de la CE esmenti els accessos al port.

La CE també va apuntar la necessita d'implicar el sector privat.

El més important és que el projecte [els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona] es desbloquegi, ja sigui per una fórmula o per una altra.

Pot explicar les inversions privades que té en marxa el port?

La més important és la nova terminal de contenidors del grup xinès Hutchison al moll Prat. Les dues inversions al moll de l'Energia -la nova terminal de l'aliança entre Meroil i Lukoil i la nova terminal de Tradebe- permetran a Barcelona convertir-se en el primer hub (centre de connexió) de refinats de petroli del Mediterrani. També està en marxa l'ampliació de la terminal de contenidors del grup TCB, la drassana Marina Barcelona 92 està duplicant la seva superfície, i els nous propietaris de Marina Port Vell en preveuen l'ampliació. Traurem a concurs una nova marina a la Nova Bocana, la remodelació del Moll de Pescadors ja està en marxa, i també la terminal de ferris de Grimaldi. Estem estudiant projectes per ampliar l'activitat de creuers amb alguna nova terminal.

No té sostre el creixement de l'activitat de creuers?

L'increment del 2011 és excepcional i està causat perquè han entrat en explotació alguns dels vaixells més grans del món. No podem esperar que el 2012 tingui el mateix ritme de creixement, però estem fent molts esforços per trencar la temporalitat. També és molt important que augmenta el percentatge de creuers que comencen o acaben a Barcelona.

Què en pensa de la proposta que estudia el Govern per atreure un macrocomplex tipus Las Vegas?

Penso que avui dia projectes d'inversió importants que generin ocupació i vinculats al turisme han de ser benvinguts, i si nosaltres hi podem ajudar, ho farem. La nostra aportació és l'activitat de creuers.

Guanyarà el port autonomia de gestió sota el seu mandat?

Tot això està pautat per la llei de ports. Complirem la llei, però això no vol dir que pensem que sigui la llei que més convé a l'activitat d'un port com el de Barcelona. És un marc legal que preveu un únic sistema centralitzat, format per 28 ports d'interès general, i amb un òrgan, Ports de l'Estat, que limita clarament la capacitat de gestió dels grans ports. És evident que no el valoro com el millor marc legal per als ambiciosos objectius que ens hem marcat. Hem invertit molt fort amb un horitzó mediterrani. Hem de disposar d'una autonomia de gestió equivalent a la dels ports del nord d'Europa, que també són públics.

Podria donar-se un model com el de la privatització aeroportuària?

Això ja dependrà de plantejaments polítics i econòmics que tingui el govern en cada moment. Però l'autonomia de gestió no la vinculo amb la titularitat pública o privada. La falta d'autonomia en la gestió afecta l'eficiència i la competitivitat del port de Barcelona.