PequínCuriosíssim, el cas Skype, digne d'estudi a les facultat de periodisme i exemple de la mena de bajanades que podem arribar a llegir, si a una informació mal contrastada hi afegim l'espiral de bits que generen les xarxes socials i la competició entre diaris online per copiar-se els titulars.
Amb el tombant d'any (poca gent treballant a les redaccions), la premsa generalista titulava "La Xina prohibeix Skype" i encara n'hi ha que segueixen donant l' exclusiva al Twitter. La notícia deia que el govern xinès, que ja ha bloquejat Facebook, Twitter i Youtube, afegia ara Skype a la llista negra de la censura en declarar il·legal el VoIP (Voice over Internet Protocol), o sigui, les trucades per internet. L'empresa no estava disponible per a comentaris i, només al final de la informació, s'hi apuntava un possible moviment per protegir l'oligopoli telefònic estatal. En tot cas, la sensació era que la Xina s'havia passat de rosca i que a partir d'ara els pobres xinesos ho tindrien molt fotut, per trucar per internet. I, sí, ens en fem un fart de parlar de la censura xinesa, però de vegades cal ser una mica més prudents. I el cert és que la nota original -una entre moltes anteriors sobre el tema- publicada a la web del ministeri xinès d'Indústria i Tecnologies de la Informació deia: "Estem treballant amb els departaments implicats [...] per lluitar contra els serveis il·legals de VoIP, i recollint pistes d'usuaris que els puguin denunciar". I, això, en llenguatge censor, vol dir: "Recordeu que heu de fer bondat i que si deixeu que la gent utilitzi el VoIP com a espai no intervingut, perdreu el vostre pessic de negoci". Més tard, l'agència estatal Xinhua concretava que s'atorgaven llicències només a les grans operadores, que de fet equival a reajustar el marc legal per regular a conveniència. Però la nota no mencionava en cap moment Skype. I, de fet, dies després de la no-notícia, Skype va acabar responent als periodistes que res de res, que tot seguia com una bassa d'oli després d'aquell anunci. Finalment, un funcionari del ministeri desmentia que vulguin prohibir el VoIP en una entrevista al China Daily .
Una visita a l'hemeroteca ens recorda que el 2006 China Telecom (que competeix pel mercat de trucades barates) ja va pressionar per penalitzar Skype. Un any després, apareixia Skype-TOM, la filial harmonitzada (és l'única versió del programa que des de la Xina continental es pot descarregar), amb un 51% del capital a Hong Kong i amb la qual se li ha permès operar a la Xina des d'aleshores.
La intervenció i el mercat
Perquè, si no hagués passat per l'adreçador del ministeri de la Veritat, ja faria temps que Skype estaria censurat de totes totes i ni de bon tros tindria els 13 milions d'usuaris actuals. Una xifra que sembla molt alta, però que està per sota dels molts més milions que fan servir serveis més populars com el QQ o el Messenger. I, sigui com sigui, parlem d'usuaris que probablement són l'origen de la nova campanya del poderós tàndem estat/telefòniques, que deuen estar pensant com fer front al que en mercats més liberalitzats com l'europeu ha acabat obligant les operadores a abaixar preus.
I, tornant al títol, el cas Skype podria ser un precedent d'un nou gènere (des)informatiu, el periodisme de precipitació. Els diaris competeixen entre ells, amb la superimmediatesa de la xarxa. Tot ha d'anar molt de pressa, les fonts se simplifiquen i, si són en xinès, encara més. I com que, al capdavall, ens encanta parlar de la censura xinesa, no permetrem que la realitat ens arruïni un bon titular.
